### L'individu i la humanitatEl dret internacional (DI) contemporani s'ha humanitzat, augmentant les normes que reconeixen drets directes als individus i establint mecanismes per garantir aquests drets davant d'instàncies internacionals. Els individus poden accedir directament a aquestes instàncies per defensar els seus drets, com demostren procediments establerts en els Pactes de Drets Humans i altres convenis de les Nacions Unides (NU).Els individus també tenen obligacions, i el seu incompliment pot comportar sancions tant pels tribunals nacionals com, excepcionalment, pels internacionals. Delictes com l'esclavitud, tràfic de persones, pirateria, genocidi, apartheid i altres crims contra la humanitat són sancionats per tribunals estatals, sovint sota jurisdicció universal, i cada cop més per tribunals internacionals.
La humanitat representa la col·lectivitat dels individus a nivell internacional, una abstracció utilitzada en diversos instruments internacionals (tractats, actes normatius d'OI, etc.).
El concepte de Patrimoni Comú de la Humanitat (PCH) va sorgir als anys setanta, amb principis bàsics com la lliure utilització, la no apropiació per sobirania, la gestió col·lectiva sense discriminació, la distribució equitativa dels beneficis, la gestió racional dels recursos per a futures generacions i l'ús pacífic dels espais.
La humanitat, tot i tenir reconeixement jurídic en alguns contextos, no té una personalitat internacional autèntica que li permeti exercir drets i complir obligacions plenament en el DI.
32. Els actes norma;us de les OI: la funció norma;va interna i la funció norma;va externa.
- Funció normativa interna En general la funció norma<va interna té per objecte assegurar el bon funcionament interior de l’Organització. El dret
intern d’una organització és el conjunt de normes que permeten a l’Organització, per una banda, auto-organitzar-se i, per
l’altra banda, adaptar la seva estructura i funcionament a les exigències de la seva ac<vitat. Els des<nataris d’aquestes
normes són, en principi, la pròpia Organització i els subjectes del seu dret intern. Tanmateix, a vegades també pot incidir
sobre els drets i obligacions dels Estats membres. És a dir, certs actes poden tenir un caràcter mixt (efectes interns i
externs). L’ac<vitat norma<va interna d’una OI pot manifestar-se mitjançant actes jurídicament obligatoris o bé per actes que, en
principi, no són jurídicament vinculants. - Funció normativa externa Aquesta funció està dirigida a regular les relacions entre els Membres en tan que subjectes de DI i, fins i tot, de no
Membres. Es pot manifestar en dues direccions:
- en l’adopció d’actes normatius, ja siguin decisions obligatòries o recomanacions, i
- en la preparació de tractats o altres instruments, una espècie de funció normativa indirecta.
### La Santa Seu, la Ciutat del Vaticà, la Sobirana Ordre de Malta, i els bel·ligerants i insurrectes
La Santa Seu, amb el Papa com a cap, és un important actor en les relacions internacionals i té personalitat jurídica internacional. Manté relacions diplomàtiques amb 179 Estats, participa en organitzacions internacionals i conferències, i celebra concordats, sent un subjecte clar del dret internacional (DI).
#### La Ciutat del Vaticà
La Ciutat del Vaticà es va crear per garantir la llibertat i independència de la Santa Seu, reconeguda per Itàlia en el Tractat de Laterà de 1929. Té territori propi, població amb nacionalitat especial i organització política sota la sobirania del Papa. Participa en convenis i organitzacions internacionals, però la seva personalitat internacional és debatuda: alguns la consideren un subjecte independent del DI, mentre altres la veuen subordinada a la Santa Seu. La relació entre la Santa Seu i la Ciutat del Vaticà és considerada sui generis.
#### La Sobirana Ordre de Malta (SOM)
La SOM, o Ordre de Sant Joan de Jerusalem, és una institució religiosa-militar amb origen en les croades. Celebra acords internacionals, principalment en activitats hospitalàries, i manté relacions amb diversos Estats i organitzacions internacionals. Té reconeixement internacional pel seu paper històric, però la seva personalitat jurídica internacional actual és limitada, enfocada principalment en funcions assistencials.
#### Bel·ligerants i insurrectes
Els bel·ligerants i insurrectes són entitats controvertides en el DI que, tot i no ser Estats, reben algun reconeixement internacional. Els bel·ligerants representen una organització que desafia seriosament la sobirania estatal, mentre que els insurrectes impliquen un conflicte menys intens.
0. Conseqüències del fet internacionalment il·lícit: la reparació. Tot fet internacionalment il·lícit d’un Estat o d’una OI genera una nova relació jurídica integrada per una sèrie de
conseqüències per l’autor, per l’Estat o OI lesionades i, fins i tot, per a subjectes no lesionats. La principal conseqüència de la comissió d’un acte il·lícit internacional és l’obligació de l’Estat o de l’OI responsable de
reparar els perjudicis ocasionats pel fet internacionalment il·lícit. La reparació pot adoptar diverses formes, sent les més habituals la res<tució íntegra, la indemnització per equivalència
i/o la sa<sfacció, que poden també combinar-se entre si. La reparació ha d’esborrar, en la mesura del possible, totes les
conseqüències del acte il·lícit i restablir la situació que hagués exis<t versemblantment si dit acte no s’hagués comés.
- Restitució íntegra: constitueix la forma prioritària de reparació. - Indemnització: en la mesura en que el dany no pugui ser degudament reparat per la restitució íntegra, el responsable estarà obligat a reparar-lo mitjançant una indemnització per equivalència.
### Les Circumstàncies Excloents de la Responsabilitat
La presència d'una circumstància excloent impedeix la responsabilitat de l'Estat o de l'Organització Internacional (OI) i elimina la il·licitud del comportament. Aquestes circumstàncies no es poden invocar per excloure la il·licitud de la violació d'una obligació sorgida d'una norma de ius cogens.
#### A. Consentiment de l'Estat Afectat
El consentiment vàlid d'un Estat o OI permet a un altre Estat o OI cometre un fet determinat sense que sigui considerat il·lícit. Requisits:
- Ha de ser vàlid, atorgat per autoritat competent i sense coacció.
- La conducta ha de romandre dins dels límits del consentiment, interpretada de forma restrictiva.
- El consentiment ha de donar-se abans o en el moment de l'actuació.
#### B. Legítima Defensa
Actua com una circumstància excloent de la il·licitud quan es realitza de forma lícita segons el Dret Internacional.
#### C. Contramesures
Un acte il·lícit d'un Estat o OI es considera lícit si és una contramesura adoptada contra un altre Estat o OI.
#### D. Força Major
Es tracta d'una força irresistible o un esdeveniment imprevist que impedeix materialment complir una obligació. No aplicable si:
- La situació és causada pel comportament de l'Estat o OI.
- L'Estat o OI ha assumit el risc d'aquesta situació.
Reconeixuda com un principi general de dret per la jurisprudència internacional.
E. Perill Extrem
Justifica l'incompliment per raons superiors si:
- La persona actuant no té altra forma de salvar la seva vida o la d'altres persones sota la seva cura.
- La situació no és provocada pel comportament de l'Estat o OI.
- No és probable que el fet origini un perill comparable o major.
#### F. Estat de Necessitat
S'admet quan:
- És l'única manera de salvaguardar un interès essencial contra un perill greu i imminent. - No afecta greument un interès essencial dels altres Estats, membres de l'OI o la comunitat internacional.
No es pot invocar si: - L'obligació internacional exclou explícita o implícitament aquesta possibilitat. - L'Estat o OI ha contribuït a la situació d'estat de necessitat amb el seu comportament.
50. Conseqüències del fet internacionalment il·lícit: la reparació.
Tot fet internacionalment il·lícit d’un Estat o d’una OI genera una nova relació jurídica integrada per una sèrie de conseqüències per l’autor, per l’Estat o OI lesionades i, fins i tot, per a subjectes no lesionats.
La principal conseqüència de la comissió d’un acte il·lícit internacional és l’obligació de l’Estat o de l’OI responsable de reparar els perjudicis ocasionats pel fet internacionalment il·lícit.
La reparació pot adoptar diverses formes, sent les més habituals la res<tució íntegra, la indemnització per equivalència i/o la sa<sfacció, que poden també combinar-se entre si. La reparació ha d’esborrar, en la mesura del possible, totes les
conseqüències del acte il·lícit i restablir la situació que hagués exis<t versemblantment si dit acte no s’hagués comés. - Restitució íntegra: constitueix la forma prioritària de reparació.
- Indemnització: en la mesura en que el dany no pugui ser degudament reparat per la restitució íntegra, el responsable estarà obligat a reparar-lo mitjançant una indemnització per equivalència.
51. L'obligació de reparar per actes lícits. La responsabilitat internacional dels Estats per actes no prohibits pel DI però perillosos, té el seu fonament no en la noció d’acte il·lícit sinó en la necessitat o conveniència de reparar els danys resultants d’algunes ac<vitats par<cularment perilloses. Normalment es parla de responsabilitat objec<va o responsabilitat per risc per fer referència a la
responsabilitat resultant de la realització d’ac<vitats en principi no prohibides però potencialment generadores de danys.
A diferència dels actes il·lícits que en principi sempre comporten una obligació de reparar, un acte no prohibit sols
implicarà tal obligació si provoca un perjudici o dany.
Aquest <pus de responsabilitat està caracteritzada perquè:
- el dany resultant ha de tenir un abast transfronterer, és a dir ha de tractar-se d’un dany a altres Estats o a zones
fora de la jurisdicció dels Estats,
- ha d’existir una relació de causalitat demostrable entre les activitats realitzades per l’Estat o sota el seu control
i el dany transfronterer resultant, i
- exclou tenir en compte eventuals causes d’exoneració de la responsabilitat, com el dol o la culpa.
Aquestes ac<vitats són generalment realitzades per en<tats privades en el marc d’ac<vitats industrials o comercials i
poden tenir efectes transfronterers catastròfics par<cularment pels éssers vius i pel medi ambient en general.
Aquest èmfasi en el risc ha dut a la CDI a destacar la idea de prevenció afirmant que l’Estat d’origen “adoptarà totes les
mesures necessàries per prevenir un dany transfronterer sensible o, en tot cas, minimitzar el risc de causar-lo”.
54. Les mesures d'autotutela o contramesures.
Les mesures d’autotutela entren dins dels mecanismes d’aplicació del DI com a tècnica de reacció.
Les mesures d’autotutela comprenen el conjunt d’accions que un Estat perjudicat pot adoptar davant d’un fet il·lícit d’un
altre Estat. L’Estat que aplica contramesures no sols actua en nom propi sinó també de la comunitat internacional.
Aquestes mesures són:
- Les retorsions
- Les represàlies (contramesures)
Les mesures de retorsió suposen l’ús d’accions lícites (no infringeixen cap obligació internacional), però enemistoses i en
principi perjudicials per l’Estat infractor. De fet les retorsions sols cons<tuiran un mecanisme d’aplicació coac<va del DI
quan l’acció o omissió que genera la reacció cons<tueix un acte il·lícit. En el cas que siguin en resposta a un acte enemistós
d’un altre Estat aleshores no podem parlar d’aplicació coac<va del DI sinó d’un simple acte de desaprovació.
Pot dur a terme mesures de retorsió un tercer Estat que no ha sofert l’acte enemistós i/o il·lícit? En principi sí ja que la
retorsió és una mesura lícita per se. Tanmateix, cal tenir present la prevalença del principi de no intervenció per damunt
de tot acte de “solidaritat” amb un tercer Estat perjudicat.
Les represàlies poden ser definides com mesures de reacció d’un subjecte afectat per un fet il·lícit d’un altre que
persegueixen restaurar el respecte al dret i induir a l’Estat infractor a complir les obligacions derivades de la responsabilitat
per l’il·lícit comés.
L’autor de les contramesures ha de ser un subjecte lesionat per un acte il·lícit internacional previ d’un altre subjecte.
Les represàlies o contramesures possibles poden anar des de la terminació formal del tractat, en cas de violació greu, a la
suspensió dels drets corresponents de l’altra part.
Descarregat