economia tem11 and 12

Tipus de política econòmica

Fiscal: recaptació d'impostos i despesa pública

Monetària: Variació de quantitat de diners en circulació decidida pel banc central per tal de mantenir l'estabilitat de preus

Exterior: Relacions amb altres països com ara: tipus de canvi, restringir les importacions o fomentar exportacions

Rendes: controlar la inflació: control de preus de productes inestables, salaris de funcionaris i de treballadors

Instruments fiscals:

Polítiques fiscals discrecionals: Actuacions que es fan per iniciativa del govern per influir sobre els ingressos o les despeses. Com ara:

Programes d'obres públiques (més carreteres, AVE, aeroports)

Plans d'ocupació i formació (formació ocupacional)

Programes de transferències

Modificació dels tipus impositius

Estabilitzadors automàtics: Ingressos o despeses que varien juntament amb la variació de la producció.

Exemples: impostos progressius, cotitzacions socials i subsidi de desocupació

Efectes sobre l'economia:
EXPANSIVA
El govern augmenta la despesa pública i redueix els impostos
Puja la renda disponible de famílies i empreses
Augmenta el consum i la inversió
Augmenta la demanda agregada
S'incrementen la producció, l'ocupació i els preus

RESTRICTIVA
El govern augmenta els impostos i redueix la despesa pública
Baixa la renda disponible de famílies i empreses
Disminueix el consum i la inversió
Disminueix la demanda agregada
Disminueixen la producció, l'ocupació i els preus

Pressupostos generals de l'Estat: Relació detallada de la previsió de despeses i ingressos de la Hisenda pública durant l'any corresponent
Principals ingressos públics: cotitzacions socials i tributs
Impostos (no es rep cap contraprestació concreta) Ex: IVA, IRPF
Taxes (proporcionen un servei directe a l'usuari) Ex: universitats, aeroports, entrada museu
Principals despeses:
Despeses corrents: Despeses per proporcionar serveis públics com: sanitat, educació, policia
Despeses d’inversió: Per mantenir i ampliar la capacitat productiva del país. Ex: carreteres, hospitals, aeroports, ports.
Transferències: (a persones). Ex: pensions
Subvencions: (a empreses). Ex: nous contractes

Saldo pressupostari
EQUILIBRI (ingressos = despeses)
SUPERÀVIT (ingressos > despeses)
DÈFICIT (ingressos < despeses)

Dues visions econòmiques
Segons els keynesians, l'Estat ha d'incórrer en dèficit per assolir la plena ocupació i expandir l'economia, en èpoques de crisi. Quan l'economia està en expansió, llavors l'Estat obté superàvit i en conjunt es compensa
Segons els neoliberals, l'Estat no s'ha d'endeutar, ja que l'increment de diners deguts al dèficit genera inflació. El mercat es regula sol i la despesa pública s'ha de limitar a l'estrictament necessari.

Com finançar el dèficit públic?
Emetre deute públic: l'Estat demana diners que torna amb interessos. A través del Tresor públic emet: lletres, bons i obligacions.
- INCONVENIENT: implica pagar interessos.
Apujar els impostos: a les famílies (IRPF), a les empreses (I.societats), a les transaccions (IVA), i impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol)
-INCONVENIENT: impopular, frena la demanda, ja que els ciutadans tenen menys renda disponible.
Augmentar els diners en circulació: Emetent nous bitllets. Abans, el Banc d'Espanya podria emetre noves pessetes. Avui dia, només el Banc Central Europeu pot autoritzar de fer més euros.
. INCONVENIENT: Es genera inflació.

Diferència entre el diner mercaderia i diner signe:
DINERS-MERCADERIA: els béns tenen valor en si mateixos com a mercaderia. Inconvenients: pesants, no divisibles, difícils d'emmagatzemar. Ex: bestiar, vi, diamants, or, plata
DINERS SIGNE: Tant el diner paper com els diners fiduciaris són diners signe. Vol dir que hi ha un número que ens indica el seu valor

Funcions dels diners
MITJÀ DE CANVI: El diner evita el “trueque”, ja que es pot canviar i tornar canvi per qualsevol cosa.
DIPÒSIT DE VALOR: Es pot guardar i decidir quan es vol gastar
UNITAT DE COMPTE COMÚ: Com puc sumar pomes i peres? Qualsevol producte té el seu valor en euros, per tant, ho expressem en euros

INTERÈS: preu que es paga pels diners deixats en concepte de préstec

FACTORS que influeixen:
RISC: A més risc, més interès. Exemple: Espanya paga més interessos que Alemanya
LIQUIDITAT: (capacitat de convertir un actiu en diners sense perdre valor). Ex: una acció és més líquida que una casa
DURADA DEL PRÉSTEC: A més temps, més incertesa, i per tant més interessos