liteeeee

Alb.EL SOLDADET DE PLOM (Jörg Müller): Tema: Les voltes que dóna la vida. Resum: Un soldadetde plom de joguina (que li falta una pota) es trobat al terra d’una casa vella, a partir d’un seguit d’imatges, veiem com va passant de mà en mà de nens/es. Fins que una nena fa neteja de joguines i posa el soldadet de plom i una nina en una bossa de basura. Tots dos passen per un seguint d’aventures (els hi fan una barco de paper i són llençats a les clavegueres); la claveguera els desemboca al mar. Un gran peix se’ls empassa, aquest gran peix és pescat per un vaixell pescador; quan netegen el peix veuen que hi ha el soldadet i una nina, fet que els envien al camió de la brossa. El camió va a la deixalleria, i una rodamón els troba i se’ls emporta a casa pel seu fill. Un cop allà, el pare li monta un cotxe pel soldadet i la nina, ell està molt content. Un turista (sembla ser una persona ven posicionada, rica, un majorista), veu el nen jugant amb el soldadet, la nina i el cotxe i els hi fa una foto, li agrada tant que li compra el cotxe, la nina i el soldadet. Tots tres acaben exposat en un museu històric molt important.* NO hi ha TIPOGRAFIA. Doble pàg: Imatges grosses. Algunes pàg han de ser “llegides” a doble pag i d’altres a una sola. Peritext: Coberta i recoberta- són una mateixa imatge. Remarcant q durant tota la lectura tan sols observarem imatges. Guardes-No hi ha cap imatge ni text a les guardes (blanc). Portada-Simple, no hi ha imatges. Informació rellevant i poc més. Relació text-imat: no hi ha relació, ja q és un àlbum on ha de ser llegit pels dibuixos. Relació hipertextual:És un conte inventat, i influenciat (protas i història) del conte original de Hans Christian Andersen. l’autor vol despertar el plaer dels nens d’interrelacionar històries i inventar la seva pròpia, el seu propi conte (joc metaficcional). Anàlisi visual: Gràcies a les grandiositat (ocupa tota una pàgina) de les imatges/dibuixos ens ajuda a seguir la història.• Les imatges ens porten a la quotidianitat del dia a dia: carrers estrets, cotxes aparcats, gent remanant la brossa, gent treballant,nens jugant, contrast de cultures, elements racistes, etc. Imatges realistes. • Elements compositius →llibre fosc, ténue, trist (depén de la imatge que ens vulgui representar); és fosc quan el soldadet i laprincesa estan amunt i avall, però quan apareix el ricatxon està més il·luminat, esperança. Un cop al museu, s’il·lumina el camí, bon final,esperençador. → els colors (igual que les imatges) tenen una importànciarellevant alhora de construir la història. • Marcs: totes les imatges estan emmarcades de la mateixa manera (costats i sota hi ha més marges) i color (color beix, igual que la portada); vol representar un álbum de fotos?• ENQUADRAMENT → semblen quadres • Angle zenital → perpendicular al sól, visió aèrea.

Alb. L’ENEMIC, Davide i Serge Bloch. Dos soldats creuen que coneixen a l’enemic, dient que l’altre és molt ferotge però en realitat són iguals. Falta pensament crític. Cada un pensa que és millor que l’altre. Dobpag: fons blanc, es veuen els forats on hi ha els soldats. A vegades el fons canvia (fons negre=nit). També canvien els personatges, podem veure generals, imatges. Tipog:Lletra fina, separada, semblant a la d’imprenta, costa de llegir, els infants no estanacostumats. Peritextos:Coberta i Contracoberta-Apareix un soldat gran, ocupa tota la coberta. Títol gran i vistòs. El soldat té moltes medalles, resalten, se li dona molta importància a la vestimenta; el soldat somriu. Té les mans tacades de sang. A la contracoberta apareix una fragment de l’àlbum (o no) i un soldat tranquil, reposant. El text ens fa reflexionar sobre qui és l’enemic en una guerra. Fons blanc. No hi ha informació extra en el llom. •Guardes- imatges de soldadets, repetits. * Entre la guarda i la portada apareix unes pàgines, amb una tipografia diferent (majúscules, lletra antiga, en negreta, separada, impactant...) Comença amb una pàgina en negre amb un missatge clar: és la guerra! Impresiona. Després torna el fons blanc, ens explica que es veu un desert, i dos forats on hi ha dos soldats, ells dos són enemics (l’enimcs està escrit en vermell, lletra més grossa, es vol donar importància i èmfasi). Imatges reals+dibuixos. Introducció a la història • Portada → Fons vermell (sang?), que vol situar- nos a un teatre, es veu un teló i a l’escenari un soldat trist, esperant. Lletra negre i blanca. Títol gran. Personatges: Generals: els fan molt grans i les mans de color vermells, no es taquen les mans però en realitat són els culpables. Són rodons, evolucionen. • Soldats: els dos són idèntics, mengen el mateix, la diferència és que cada un mira cap a un costat. Caract: • Il·lustracions: colors molt saturats, els manuals també. Collage amb fotos reals. Traç fi, senzill. Lo únic que importa son els dospersonatges. Dibuixos realistes. Et fa veure que són iguals. • Perspectiva: t’ensenyen molts punts de vista diferents. • Perspectiva narrativa: primera persona focalitzat en cada un dels dos. • Llenguatge: De guerra• Espai: només et centres en ells• Final: és obert i l’entens gràcies a la il·lustració (abandonen la guerra). Rel text- imat: • Fons blanc=lletra negre // Fons negre=lletra blanca• Imatges i textos es complementen: entre tots dos llenguatges ens ajuda a construir la història • A vegades hi ha més fons que imatge/text. An.Visual:Combinació d’imatges reals (branques, paisatge nuvols i fotografies) + dibuixos - tècnica mixta • No hi ha enquadrament:com si fosin dibuixos: en un full blanc, es dibuixa, com els nens.•Molt il·luminat, gràcies al fons blanc: paleta de colors neutres, excepte el vermell (sang, medalles, manual..)•Els forats tenen perspectiva (angle contrapicat).An.textual:convina lletres petites i grans./El text no està ben emmarcat, només x una banda./Mai saps qui es el soldat q parla, són iguals. Ens volen fer pensar q tots dos pensen el mateix, sense ser la mateixa persona. El text sempre a un cantó de la pàg. An.estructural: Punt d vista intern: ho veiem des del punt de vista dels personatges. Estructura lineal (excepte quan surten els pensaments dels soldats:q fan els generals, l’enemic matant..).

Àlb. ROSA BLANCA, Roberto Innocenti.Tema: Memòria històrica, repressió dels nazis contra els jueus. Rosa blanca=grup de resistència no- violenta en contra del nazisme. Resum: tracta sobre una nena alemanya que un dia veu com els nazis detenen a un nen jueu. Intrigada, sense saber que passa, els segueix fins a les afores de la ciutat i descobreix un camp de concentració ple de nens i nenes amb molta gana, desemparats. Sempre que pot, els porta menjar a amagades, tot i que ella no acaba de saber què passa. Un dia, el campament ha desaparegut i poc després les tropes alemanyes marxen fora de la ciutat. Arriba la primavera però no tothomarriba a veure-la, inclòs la nena. D.pàg:Convina la lectura a doble pàgina i a una sola pàgina. Tipog: Lletra d’imprenta, antiga, sense cap mena de gràcia ni dinamisme, reforça la sensació d’antiguitat. Perit:Aquest minimalisme en els peritextos inicials i finals pot servir per mantenir el focus en la història principal, sense distraccions. Les fulles pansides poden simbolitzar la desolació i la pèrdua-Coberta i Contracoberta: Mirant la coberta pensem que serà una història trista: pel color i per la imatge, prepara al lector x una hiNomés mirant a portada ja veiem que serà un llibre trist, històric i antic. ·Guardes:Blanques, no info. A darrera una imatge amb aquarel·la d’unes fulles pansides. Portada:Tan sols apareix el títol, autor, la versió i una imatge pintada per un carreró (a la part superior) Fons blanc. Rel text-ima: El text sempre es troba a la part superior de les imatges, però predominen molt més les imatges en comptes del text. El text i la imatges estan estretament relacionats, el que explica el text ho veiem a la imatge. NO ens calen les imatges per seguir la història. A.visual:Imatges capaces de transmetre moltes emocions diferents.Hi ha un símbol recorrent, l’esvàstica.Es representa calor humà, indignació fredor, moltíssimes coses en una sola imatge.Els colors que predominen són els marrons, els grisos i alguns vermells <— Paleta de colors.Són fotografies realistes, tot i que antigues i pla zenital (visió des de dalt, visió aèria).No expressen res extremadament dramàtic. Simbolisme:Aporta un raig d’esperança, les flors q neixen al final simbolitzen la resistència i l’esperança x al futur. Intertextualitat: Quan tot passa neixen flors: ha acabat tot i el que va fer la noia fa que floreixin els camps. Flor del filferro es manté. A.Textual:És el que ens ajuda seguir la història: narració clara i entenedora. No ens desvia la mirada a les imatges.Ritme de la lectura tens i lent. No ens explica explicitament el final de la història (mort de Rosa Blanca), però tothom s’ho imagina. Final negatiu. Relació hipertextual amb la Vida es bella o el Nen del Pijama de Ratlles (època nazi). Estructura lineal i cronològica.

Alb.MARE MEDUSA, Kitty Crowther. Tema: Les mares protectores; les mares. Resum: La mare Medusa té una filla: l’Irisada. Se l’estima molt, és la seva perla, però la sobreprotegeix: no deixa que ningú la toqui, no la deixa que vagi a l’escola, l’ajuda a menjar, l’ensenya a aprendre, etc. Finalment, després d’insistir-hi molt, la mare deixa anar a la seva filla a l’escola, però els nens tenen por de la seva mare (té els cabells mooooolt llargs), fet que la mare no s’apropa ni es vincula a l’escola. Fins que al final, la mare, es talla els cabells i va a buscar a la seva filla a l’escola, ella li fa molta il·lusió, està molt feliç i alegre! Tipografia:lletra d’imprenta, normal. No canvia de mida en cap moment. Dob, pàg:Convina la lectura a doble pàgina i a una sola pàgina. Peritextos:coberta-molt colorida, iluminada, i vistosa. No s’acaba d’entendre de què anirà la història; Idees: el mar i les seves espécies. Ens presenta la història però no ens acaba d’explicar de què anirà. Contracoberta-no dona info.Guardes-imatges d meduses, d diferents tipus.Relació amb el títol. Portada-veiem un petit dibuix amb diferents espècies marines. Rel. Textimat: ampliació-les il·lustracions aporten més info q els textos. Imatges molt + grans q el text. Pàgines que hi ha nomes text, pàgines que hi ha només dibuixos i pàgines que hi trobem totes dues coses. Les imatges amplien la narrativa textual, proporcionant detalls visuals que complementen i enriqueixen el relat. Aquesta combinació pot estimular la imaginació dels lectors i oferir múltiples nivells d'interpretació. An.visual:•Totes les imatges són dibuixos, es vol q el lector vegin q son dibuixos./L'ús de dibuixos estilitzats i colors vistosos crea una atmosfera fantasiosa i alegre. L'absència de marcs i l'angle normal faciliten una lectura fluïda i una immersió completa en l'univers visual del llibre. El surrealism dels cabells llargs de la mare reforça la idea de la seva peculiaritat i exageració en la seva protecció. An.Textual:Narrador omniscient. ho sap tot. Això permet al lector conèixer els pensaments i sentiments de tots els personatges•Diàlegsi Frases curtes q fan la lect àgil i accessible per als infants. El text es troba en un racó, no destaca gaire.•Final bonic, mare i filla. An.Estructural:Estructura lineal q facilita la comprensió del relat, especialment x als lectors + petits. I la progressió cronològicapermet veure l’evolució dels personatges de manera clara i coherent. Con:presenta una història sobre la protecció maternal i la necessitat d’equilibrar lamor amb la llibertat. Incita ala reflex sobre din famili.

Alb. MEXIQUE. La mida gran del llibre pot incitar a la lectura compartida entre infants i a una exploració visual detallada, permetent submergir-se en els escenaris proposats.La disposició panoràmica de la doble pàgina facilita l'ús com a espai de desenvolupament narratiu i permet una mirada paisatgística dels escenaris, enriquint l'experiència de lectura. Parat: Coberta – Es veu un grup d’infants amb expressions diverses. Els rostres realistes dels nens connecten immediatament amb la seva humanitat.La diversitat d'emocions a la coberta pot simbolitzar la varietat d'experiències i sentiments dels nens exiliats. El vermell pot representar l'esperança i la vida, mentre que el negre i el blanc poden simbolitzar la tristesa i la puresa de la infància. Contracoberta-Mostra un nen solitari amb maletes a les mans, pot representar la pèrdua i la separació deles persones que estima. Les maletes simbolitzen el viatge i el desarrelament. Portada-La nena mirant el títol que pot simbolitzar la curiositat i la recerca de sentit en el seu viatge. Les maletes al seu costat reforcen la idea del desplaçament i l’esperança. Tipogr: es manté constant, excepte quan es fan aclariments o reflexions en cursiva. Narra: Hi ha dos narradors: un nen exiliat i un narrador extern al final del llibre. La veu del nen proporciona una perspectiva innocent i emocionant, mentre que la veu externa ofereix un context més detallat i històric. Lleng: poètic q allibera els estereotips i unifica les experiències dels nens. La prosa poètica submergeix el lector en les emocions i pors del narrador infantil, construint una veu creïble. Il·lus: Dibuixos realistes i collage q combinen el traç fi i collage de fotografies, especialment dels rostres dels nens. Això posa cara als petits protas d’històries injustament oblidades. Els colors blanc, negre i vermell són dominants. El vermell, que apareix en elements concrets com les galtes, la roba i el fum del vaixell, dona llum i esperança enmig de la tristesa. Elements simbòlics: maletes (Simbolitzen el viatge, el desarrelament i l'esperança d'un futur millor), vaixell (Representa el mitjà de transport cap a una nova vida, la transició i l'exili), rostres dels nens (Reflecteixen les emocions i les experiències dels petits exiliats, humanitzant la història). Interpicturalitat: Les il·lustracions poden tenir referències a fotografies històriques dels nens exiliats durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes referències visuals ajuden a connectar la història fictícia amb els esdeveniments reals.

Alb. El ratolí del senyor Maxwell. Interacció text-imat: elació de complementarietat, ja que el text és imprescindible per comprendre els fets, però les imatges complementen la narració d’aquesta història. Imatges:No hi ha marges i les il·lustracions són a sang./Es fan plans molt propers, molts zooms, es perd informació fora de camp./La il·luminació és direccional, ja que deixa a tots els personatges secundaris en segon pla, més foscos i apagats./La paleta de colors és molt fosca, utilitzant colors grisos i marrons. Per tal de mostrar una situació tràgica (la mort) i alhora simbolitzar la fredor de l’aristocràcia./Els plans varien molt sovint depenent del moment i la necessitat de lanarració. I, x tant, els angles també van variant molt./El punt de vista és extern./La tècnica utilitzada és similar al llapis fet per ordinador, traç fi i detallat. No varia en tot l’àlbum. Il·lus: Forma part de la història i complementa el text. Dona info + amplia de l’ambient refinat del restaurant i dels espais, com els gestos facials dels persons quan conversen. Tècnica: dibuix amb pintura. hi ha molts petits detalls molt precisos en el dibuix que donen molta informació de l’ambientació. Son dibuixos molt apropiats per què descriuen molt bé l’ambientació. Colors: colors foscos com el verd, marró i gris q són colors elegants q donen caliu a un ambient de serenitat i calma, exactament com la conversa q es manté entre els dos persons principals. Predomina el realisme en les il·lustracions de l’ambientació, tenint en compte que son animals humanitzats, especialment a dins del restaurant on transcorre la major part de la història. Cal destacar que hi ha una perspectiva molt estudiada tant a les il·lustracions d’exterior com d’interior. Les il·lustracions estan fetes des de diferents perspectives i tipologies de plànols tenint en compte la informació que se li vol donar al lector. Per aquest motiu trobem una il·lustració molt adequada per aquest text. Format: letres son blanques sobre fons marró, de mida estendard i tipologia formal. S’ha de dir que la darrera pàgina del llibre on ja no hi ha tensió, a excepció de la resta, el fons és clar i la lletra es negra.La font i el to de la lletra és adequats ja que la conversa i el vocabulari utilitzat també és formal. Inic - El senyor Maxwell es disposa a dinar al restaurant i demana els plats. nus – li porten el plat i s’inicia la conversa amb el ratolí. Final – El ratolí aconsegueix enganyar al Senyor Maxwell i fugir. Personatges: senyor maxwell (gat), Claudi (cambrer) i el ratolí.

Alb. FINN HERMAN. Pàgines dobles (imatge completa amb ambdues pàgines). Cada canvi de pàgina simbolitza un espai diferent, i per tant un avançament en el temps. Cada que es passa la pàgina, avancen en el camí cap a la carnisseria, i en el mateix de tornada a cada. Hi ha pàgines més curtes que indiquen que el temps ha passat, ja que el cocodril s’ha menjat una persona nova, però és la mateixa escena i no han canviat de lloc fins que es passa una pàgina gran. Els dibuixos en el pas de les pàgines petites són iguals, només canvia l’animal o persona menjada, però la posició de la resta de personatges és igual en ambdues pàgines. tipografia:igual en tot moment, excepte quan es marca que el cocodril s’ha cruspit a algú nou, que llavors les lletres són més fosques, gruixudes i grans, per indicar el fort soroll que fa el cocodril en empassar-se a algú “NYAM!”. Int text-imat: relació de complementarietat, ja que diuen el mateix, però sense el text, costaria d’entendre la història o viceversa i costaria de visualitzar. Les imatges mostren una escena, una situació, una nova posada, i en el text es llegeix el que diu la senyora (que amb les imatges no es podria saber el que pensa), just després, les imatges mostren un nou succés, i, en canvi, el text no explica què ha passat. Imatge:Enquadernamet és a l’alçada del cocodril, i, per tant, mostra només el quequeda a l’abast o a l’altura d’en Finn Herman (cara d’en Finn Herman, peus de la senyora, animal o persona nova). La senyora, i la resta del cos del cocodril no es mostren i queden fora de camp. Això és degut al fet que el cocodril no parla, i per saber què hi passa s’ha de mirar (imatges). En canvi, la senyora si parla constantment, però no cal veure-li la boca per saber que és ella (text). En escenes concretes sí que queda tota la senyora i el cocodril sencers dins de l’enquadrament. Il·lust a sang: ja que les parts del cocodril i la senyora que queden fora de camp queden tallats pel límit de la pàgina, no pas abans amb els marges./En imatges específiques hi ha marc complet. Però la resta d’il·lustracions surten del marc (imaginari) deixant sense marges la pàgina, com a mínim per un costat. Colors: destaca el blau fosc del cocodril i el rosa de la senyora, ja q ocupen quasi tot el pla sempre. En cada àg nova s’hi afegeix un color q destaqui q mostrarà el nou personatge. Primer pla, ja que sempre es mostra la cara d’en Finn Herman eliminant del pla tota la resta a molt poca distància.