tipus d'estil Estil:
- Recerca de perfecció, equilibri i harmonia: Mitjançant complexos càlculs matemàtics.
- Efectes òptics: Per corregir desviacions visuals de l'ull humà.
- Escala humana: L'home com a mesura de totes les coses.
- Espais harmònics: Bellesa i sensibilitat en el disseny.
- Simetria: Important en les proporcions i l'equilibri visual.
- Sistema arquitectònic arquitravat: Basat en elements horitzontals i verticals.
- Ús dels ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti.
- Materials: Sobretot marbre policromat.
- Hel·lenisme: Major monumentalitat i teatralitat, amb escultures expressives i dinàmiques.
Anàlisi formal:
Planta: Podí quadrangular de 7 metres d'alçada amb un pati interior i un altar dedicat al déu.
Alçat: Elements de suport: Columnata jònica sobre un podi, amb una escalinata monumental.
Façana: Forma de U, amb decoració de frisos en alt relleu.
Simbolisme i significació: Representa gratitud a Zeus; frisos amb escenes de la gigantomàquia (lluita entre déus i gegants) simbolitzant l'ordre contra el caos.
Relació amb el rei: Èumenes II és representat com a Zeus, amb Atena com a protectora de Pèrgam.
Relació arquitectura-urbanisme: Situat a l'acròpoli de Pèrgam (actual Turquia).
5è pas: Antecedents i influències posteriors
Inspiració: Escena del combat entre Zeus i Atena inspirada en el frontó del Partenó; els reis de Pèrgam volien ser els hereus espirituals d'Atenes.
Monumentalitat: L'escalinata recorda el temple de Zeus a Olímpia.
Model narratiu: Els frisos prefiguren la Columna Trajana; dinàmica i expressivitat anticipen característiques del Barroc.
Anàlisi formal:
Planta: Organització al voltant d'una orquestra circular amb un altar al centre dedicat a Dionís.
Càvea: Graderies per a 15.000 espectadors, amb una estructura que permet la visibilitat i acústica òptimes.
Elements de suport: Graderies adaptades al pendent natural del terreny.
Alçat: Espai obert sense coberta, accés a través de passadissos laterals.
Funció: Teatre originat a partir de festivitats en honor a Dionís, amb un fort component religiós i cultural.
Simbolisme i significació: L’altar al mig de l’orquestra per a rituals i l’evolució del paper del prosceni en les representacions dramàtiques.
Relació arquitectura-urbanisme: Integració excepcional entre la construcció i la natura, amb mides perfectes.
El teatre d’Epidaure marca l’evolució cap a formes hel·lenístiques, augmentant la grandària de la càvea i elevant el prosceni.
Influència en teatres grecs posteriors, com el de Segesta (Sicília), i en teatres romans com els de Mérida, Tarragona i Sagunt.