ARQUITECTURA
Urbanisme i edificis
-Acròpoli → Zona alta i fortificada. Contenia els edificis de caràcter sagrat.
-Àgora → Plaça pública on es feien les celebracions públiques, assemblees, mercats, etc.
-Temple → eren la llar dels déus als quals estaven dedicats.
-Teatre → Es representaven les tragèdies i les comèdies.
-Estoa → Porxo o galeria amb columnes, sovint coberta, que servia com a espai públic per a reunions, passeigs i comerç.
-Palestra → Espai o edifici dedicat a l’entrenament físic, especialment de lluita i exercicis gimnàstics, que formava part dels gimnasos.
-Estadi → Recinte allargat i descobert destinat a competicions atlètiques.
Temple
-Pronaos →una entrada que dona accés al lloc sagrat del temple.
-Naos o cel·la → espai sagrat a l'interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.
-Opistòdom → una cambra o nau posterior adossada a l'altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple.
-Peristil → Espai o pati envoltat de columnes, habitualment situat a l'interior o en la part exterior d'un edifici.
En l’arquitectura grega, el peristil sol servir com a zona de transició entre l'interior i l'exterior, oferint una àrea coberta per passejar o socialitzar.
-Temple pròstil → quan només n'hi ha en un dels pòrtics
-Temple amfipròstil → quan només té columnes a les dues façanes del temple
-In antis: quan les columnes, que en aquest cas reben el nom d'antis, estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.
-Perípter → aquells que tenen el perímetre envoltat de columnes
-Dístil, Tetràstil, Hexàstil, Octàstil, Decàstil → nombre de columnes. dístil, de dues; tetràstil, de quatre; hexàstil, de sis; octàstil, de vuit, o decàstil, de deu.
-Thólos → temples de planta circular
Teatre
-Càvea → desnivell per disposar-hi les grades en forma semicircular
-Orquestra → destinada al cor, és un espai central circular situat entre les grades i el prosceni.
-Escena → és l'estructura situada darrere de l'escenari on es desenvolupen les accions de la representació.
-Prosceni →: Espai situat davant de l'escena en un teatre grec, que servia com a zona de representació per als actors.
El prosceni es trobava entre l'escena (l'espai on es trobaven els decorats i on es realitzaven les accions dramàtiques) i l'audiència.
Entaulament
-Arquitrau → Element horitzontal que descansa sobre les columnes i forma la part inferior d'un entaulament.
-Fris → Element arquitectònic que forma part de l’entaulament, situat per sobre de l’arquitrau i per sota del cornís. Format per mètopes, espais quadrangulars, decorats amb relleus esculpits, i tríglids, plaques adornades amb tres bandes o estries verticals que s’alternen.
-Cornisa → Element arquitectònic que forma la part superior d’un edifici, situat per sobre del fris i que sol projectar-se cap a l’exterior.
-Frontó → Element arquitectònic triangular situat a la part superior d’un edifici, entre les dues pendents del sostre (teulada) i per sobre de la cornisa.
-Acroteri → Element decoratiu situat a la part superior d'un frontó, que es col·loca als extrems i, ocasionalment, al centre del mateix. En l'arquitectura grega, els acrotiris solen ser escultures o relleus que representen figures mitològiques, animals o motius ornamentals.
-Gàrgola → Element arquitectònic decoratiu que s’utilitza per canalitzar l’aigua de pluja lluny de les parets d’un edifici. Les gàrgoles solen tenir formes escultòriques que representen figures animals o fantàstiques.
-Timpà → Espai triangular situat dins d’un frontó, delimitat per les dues costeres del sostre i la línia horitzontal que forma la cornisa.
-Tríglif → Element decoratiu que forma part del fris dòric, caracteritzat per tres canalitzacions verticals (o "ribs") que alternen amb les metopes (panells llisos o decoratius).
-Mètopa → Panell rectangular que forma part del fris dòric, situat entre dos tríglifs. Les metopes poden ser decorades amb relleus, escultures o ser completament llises, i sovint representen escenes mitològiques, herois, animals o temes de la vida quotidiana.
ESCULTURA I MOSAIC
-Koúroi → Figures masculines que representen atletes nus o herois
-Kórai → Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents.
-Hieratisme → Formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front.
-Cànon → conjunt de proporcions ideals que els escultors utilitzaven per crear figures humanes harmonioses i equilibrades.
-Contrapposto → Dinamisme contingut, paraula italiana que defineix la posició més natural i equilibrada d'una figura en repòs
-Corba praxiteliana → lleugera arcuació de l'escultura en forma de "S" invertida
-Draps mullats → Tècnica artística en l'escultura grega que representa robes ajustades al cos humà, simulant que estan mullades.
-Amazonomàquia → Tema iconogràfic en l'art i l'escultura grecs que representa les batalles entre els guerrers grecs i les amazones,
un grup de dones guerreres de la mitologia.
-Centauromàquia → Tema artístic que representa les batalles entre els centaures (criatures mitològiques amb cos de cavall i tors humà) i els grecs.
-Gigantomàquia → Tema mitològic i artístic que representa la batalla entre els déus de l'Olimp i els gegants.
-Cera perduda → Tècnica de fundició de metall utilitzada en l'escultura grega per crear escultures de bronze. Consisteix en modelar
una figura en cera, que es cobreix amb una capa de fang o argila. Després, la cera s'escalfa, es fon i es retira, deixant un motlle buit.
A través d’aquest motlle, es fon el metall (normalment bronze) que omple l’espai deixat per la cera.
-Opus tesselatum → El mosaic de tessel·les format per petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat,
anomenades tessel·les. Aquesta tècnica va anar substituint progressivament el mosaic de còdols.
-Opus vermiculatum → En una fase més evolucionada es van fer servir tessel·les de color molt petites (0,5-1 cm), amb les quals es podia
aconseguir un resultat visual molt proper a la pintura. Aquest tipus de mosaic fet amb tessel·les diminutes.
Basament o Plataforma
-Estilòbata → Plataforma sobre la qual s’aixeca directament la columna.
-Estereòbata → Sòcol o pedestal sobre el qual s’aixeca l’edifici.
Columna
-Capitell → Element superior d'una columna, situat entre el fust i l’arquitrau, que sovint és decorat i determina l’estil de l’ordre arquitectònic (dòric, jònic, corinti). En l’art grec, el capitell serveix per proporcionar una transició estètica i estructural entre la columna i l’arquitectura que sosté.
-Collarí → peça que separa el fust del capitell.
-Equí → peça del capitell que permet la transició d’una secció circular a una forma quadrada.
-Àbac → peça superior del capitell sobre la qual descansa l’arquitrau.
-Fust → Part central i allargada d'una columna, situada entre la base (si n'hi ha) i el capitell.
-Tambor → Cada una de les seccions o blocs que componen el fust d'una columna. Els tambors són habitualment cilíndrics i es col·loquen un sobre l'altre per formar la columna.
-Èntasi → bombament suau creat al centre del fust de les columnes.
-Cariàtide → Escultura que representa una figura femenina que serveix de suport arquitectònic, substituint una columna o un pilastre.