gemma

1. DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ I L’EXPRESSIÓ EN L’INFANT.
1.1 L’expressió-Capacitat que té una persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments.-No té objectiu final. -És manifestar els pensaments i les impressions de la nostra realitat per mitjà de la paraula, gestos o actituds.-Ex.: Quan ensenyem al Marc, que té set mesos, un nino que li agrada, s’agita tot ell, emet variabilitat de sons, riu, gesticula…- Les primeres manifestacions (necessitats fisiològiques i sensitives) les expressa a través de les estratègies que té a l’abast: el plor, el contacte corporal, la gesticulació, la mirada.

1.2 La comunicació-Comunicar vol dir “compartir” o “posar en comú”.-És el procés de rebre i de transmetre informació dels uns als altres.-Amb la comunicació es té intenció de relacionar-se amb l’entorn, està dirigit a algú i se n’espera resposta. -A partir de les seves pròpies necessitats i de l'efecte que provoca en els altres persones, infants comença a establir relació entre ell i els altres, entre el seu món i el món dels altres. -La manera més comuna de comunicar-se que tenim els humans per comunicar-nos és a través del llenguatge oral.-En els primers anys de vida el llenguatge de l’infant està més lligat al cos: el llenguatge del tacte, de les mirades de la música, de la veu…-Per mitjà de la comunicació l’infant interactua per adaptar-se al món, ser autònom i poder desenvolupar capacitats intel·lectuals superiors. -Ex: li fas pessigolles a l'infant li agrada i de certa manera et torna a fer el mateix per tal de que li tornis a fer.

1.3 El llenguatge-Tots els éssers vivents tenen els seus mitjans per comunicar-se-El llenguatge és una facultat humana que permet comunicar els propis pensaments i sentiments. -A través del llenguatge, expressem i comuniquem sentiments i emocions.-No es fa referència exclusivament al llenguatge verbal sinó que també estem parlant del grafisme, l’expressió corporal, la dansa, la cançó, el llenguatge matemàtic…-El llenguatge més emprat és el llenguatge verbal.-Ex: aigua- gua avió-vio.

2. FACTORS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
El procés d’adquisició del llenguatge és una característica universal.
-Factors cognitius: percepció, atenció, memòria i imitació

-Factors Fisiològics: El cervell humà:-Encarregat del funcionament neurològic i del control voluntari de l’emissió de sons. -Les àrees corticals situades a l'hemisferi esquerre de l'escorça cerebral:
L'àrea de Broca: -L'expressió-La part motora de la parla (pulmons, cordes vocals…).-L'execució dels sons propis de cada llengua.-Lesió: dificultats per comunicar-se perquè l’articulació de paraules és desorganitzada. La comprensió està intacta, però la parla és lenta i laboriosa (afàsia d’expressió).

L'àrea de Wernicke: -Comprensió dels missatges.-Relacionada amb la codificació i descodificació.-Lesió: la persona té serioses dificultats per poder entendre el que se li diu. Pot parlar perquè l'àrea de Broca, és a dir, l'àrea motora, no es veu afectada (afàsia de recepció).

Aparell fonador:-Òrgans de la fonació: laringe i cordes vocals.-Òrgans de l’articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis.-Òrgans de la respiració: pulmons, bronquis i tràquea.

Funcionament:-L’aire arriba a la laringe, on estan les cordes vocals que produeixen una vibració audible en els sons sonors /a/, en contrast amb els sons sords, en què no vibren les cordes vocals /f/.-Aquest so de les cordes vocals és amplificat pels ressonadors: nasal, bucal i faringi.-El so que surt dels ressonadors, és modulat pels òrgans de l'articulació i es transforma en els sons de la parla.

-Factors ambientals:-L’afectivitat:-L’infant necessita adults amb ganes de comunicar-se amb ell.-El llenguatge sorgeix a partir de l’expressió natural de l’infant i les interpretacions dels adults.

El procés d’ensenyament-aprenentatge:-L’adult s’encarrega de codificar i descodificar allò que diu l’infant, li dona un significat que serà après pel nen/a. El context sociofamiliar:-Influència l’ús i adquisició del llenguatge de l’infant.-No tots els infants aprenen a parlar de la mateixa manera i al mateix ritme.

3. FUNCIONS DEL LLENGUATGE Gené (2019)
FUNCIÓ EMOTIVA (expressiva): l’emissor intenta mostrar el que pensa i/o sent a partir de la utilització d’un llenguatge subjectiu.
FUNCIÓ CONATIVA (apel·lativa): es pretén cridar i captar l’atenció del receptor, és a dir, regular i controlar la conducta dels altres.
FUNCIÓ INTERACTIVA (fàtica): serveix per comprovar si està produint l’intercanvi d’informació entre les persones, és a dir, si es dóna la comunicació.
FUNCIÓ INFORMATIVA (referencial): el seu objectiu és informar i se centra en l’objecte o en la realitat referent.
FUNCIÓ IMAGINATIVA (poètica): permet ressaltar el missatge i, per tant, no només interessa el contingut, sinó que també se centra en l’expressió lingüística.
FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA: Lligada amb el codi, serveix per fer referència a la mateixa llengua.

5. PAUTES PER A L’ANÀLISI DE SITUACIONS COMUNICATIVES: 5.1 PAPER DE L’EDUCADOR/A:-Veure l’infant com una persona en procés de desenvolupament.-La interacció amb ell partirà del respecte i tindràenconsideració la seva fragilitat física, psicològica i emocional.-Oferir la possibilitat que l'infant s’expressi amb llibertat, així s'afavoreix el creixement personal i l'acceptació de si mateix.-Els llenguatges són l’eina base, el suport de tota vida de relació i de l’educació.-Ha de ser receptor del missatge ha d'interpretar-lo.-Ha de ser emissor, estimulant a l'infant a l'infant, parlant i fent servir tots els llenguatges: gestuals, corporal, oral, rítmic, plàstic…-Oferir la possibilitat que els infants s'expressen en llibertat.

5.2. CONSELLS PER AFAVORIR EL LLENGUATGE:-Pareu atenció als seus interessos-Mireu-lo a la cara i poseu-vos a la seva alçada.-Canteu-li cançons -Imiteu els seus gestos i vocalitzacions.-Parleu-li de manera variada | expressiva.-Interpreteu les seves produccions.-⁠Intenteu exposar a l'infant a diferents contextos comunicatius.-Interaccioneu amb l'infant mitjançant els contes-Aprofiteu les rutines per comunicar-vos.-Intenteu generar situacions comunicatives-Respongueu sempre el gest d’assenyalar de l’infant.

5.3. UTILITZACIÓ D’UN LLENGUATGE NO SEXISTA I ESTEREOTIPAT :-El que es digui, com es digui i quan es digui pot afectar tot el món afectiu i mental de l’infant.-L'ús del llenguatge afecta les seves relacions i la presa de decisions.-Per treballar l'educació per a la igualtat des de l'àmbit educatiu és imprescindible saber identificar i conèixer com s'estructuren els models, els estereotips i corregir tot allò generador de discriminació.-Aspectes a considerar en aquesta àrea i per fomentar l'ús no sexista del llenguatge en les situacions habituals de comunicació.-Revisar les formes verbals que habitualment s'empren a Faula fent referència constant als dos gèneres i/o utilitzant els genèrics que els contempli.-Abolició del masculí com a fals genèric estudi de formes que assegurin fer les dones visibles.

1. TEORIES:-No hi ha una teoria vàlida per explicar l'adquisició del llenguatge, ja que es considera que és origen de la relació incessant entre factors interns i externs on té un paper destacat la interacció entre l’infant i l'adult, i el model d'aprenentatge ofert per aquest.
-TEORIA CONDUCTISTA (Skinner)
-TEORIA INNATISTA (Chomsky)
-TEORIA COGNITIVA (Piaget)
-TEORIA SOCIOCULTURAL (Vigotsky)

2. ETAPES EN L'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE
-ETAPA PRELINGÜÍSTICA (0-12/15 mesos)-ETAPA LINGÜÍSTICA (12 mesos -12 anys)-ETAPA LINGÜÍSTICA DE 12 A 24 MESOS-ETAPA TELEGRÀFICA DE 2-3 ANYS-ETAPA PREESCOLAR DE 3 A 6 ANYS

2.1. ETAPA PRELINGÜÍSTICA (0-12/15 mesos)
-primer any de vida és fonamental.-Període de la intel·ligència sensoriomotriu: l’infant juga amb els òrgans fonatoris, experimenta sensacions musculars, vibratòries i auditives.-Practica exercicis fonètics, balboteigs i vocalitzacions sense cap intenció per pur plaer motor.-Emet sons i s’escolta a ell mateix prenent consciència dels propis sons respecte altres sorolls de la casa. També aprèn a discriminar la veu dels seus familiars.

Principals eines que fa servir per expressar-se i comunicar-se en aquesta etapa:EL PLOR:-Captar l’atenció en l’adult.-Durada i intervals característics.-3 tipus: gana, dolor i ràbia.EL SOMRIURE:-Present des del primer mes de vida (involuntari/rèflex).-Segon mes de vida es produeix com a resposta a un estímul extern i s’anomena somriure social. ELS GESTOS:-Apareixen passats els primers sis mesos.-Principals: assenyalar, moure el cap amunt i avall (assentir) i moure la mà amb (saludar o acomiadar). Primeres vocalitzacions sonores: 2 mesos:-Primeres expressions: crits, plors.-Els xerroteigs (gorjeos) → són sons de gola que solen mostrar plaer durant les interaccions amb l’adult referent.-Serveixen com entrenament muscular (axo, ago, ajo).-Primeres vocalitzacions sonores.A partir4-5mesos:-Balboteig,seqüències de sons semblant a les vocals i consonants que solen ser monòtons o anar acompanyats d’entonació.-Jocs vocàlics (3-6 mesos): vocal o consonant mantinguda.-Balboteig reduplicatiu (6-9 mesos): cadenes sil·làbiques de consonant més vocal amb repetició de la mateixa síl·laba: tata, papa, mama, pipi, tete...-Balboteig noreduplicatiu: cadenes sil·làbiques deconsonant més vocal diferents les unes de les altres: pata, tate, etc.

Cap a l’any:-Alguns infants utilitzen alguna paraula amb significat.-No s’assemblen a les de l'adult.-Incorporen onomatopeies, exclamacions o paraules pròpies (protoparaules).-Es tracta de l’avantsala del pas a l’etapa lingüística. 2.2. ETAPA LINGÜÍSTICA (12 MESOS A 12 ANYS):Etapa lingüística de 12 a 24 mesos:-10-18 mesos:-Primeres paraules.-Tenen una funció de frase.-Són paraules pròpies o onomatopeies, similars a les paraules adultes(aba per aigua).-Un alt percentatge es refereixen a animals, aliments, joguines i roba.-També empren algunes paraules socials (hola, adeu), indicadors de lloc(aquí) i de petició(més). 18-24 mesos:-L’infant posa nom a les seves emocions i sentiments.-El llenguatge de l’adult presenta una notable variació respecte al primer any, es torna més correcte des del punt de vista formal i apareixen les ordres, prohibicions i suggeriments. Els infants amplien considerablement l’emissió de fonemes per construir noves paraules, però encara fan errors (reduplicacions, omissions, substitucions).-A partir 24 mesos:-Comença l’etapa combinatòria (combinació 2-3 paraules).-Pot expressar el que vol dir d’una manera més eficaç.-Adquireix la noció de possessió: “meu”.-Hi ha un creixement lèxic lent, però a par/r del 18 mesos es dispara.-Descobreix que el llenguatge serveix per donar nom a les coses.Etapa telegràfica de 2-3 anys: 2 i 3 anys avenços en el descobriment de les regles:-Elaborar frases.-Produir enunciats cada vegada més llargs.-Cap als 2 anys l’infant utilitza més de dues paraules per formar frases amb articles, preposicions o conjuncions: llenguatge telegràfic.-Increment del vocabulari.-Comença a utilitzar la frase interrogativa, inicia petites conversacions.Etapa preescolar de 3 a 6 anys:La comunicació es veu afavorida per la relació amb els altres, la major autonomia.-Incorporació d’un gran nombre de paraules noves.-Adquisició de la majoria dels fonemes de la llengua.Augment del lèxic per l’escola.Extensió de la frase:s’introdueixen elements omesos fins ara.Enriquiment de l’estructura gramatical.-Etapa pròpia del llenguatge egocèntric.