1.1 L’expressió
-Capacitat que té una persona per transmetre sensacions,emocions i pensaments. No té objectiu final, no hi ha intencionalitat comunicativa, és una manifestació de l’interior de l’individu -“Expressar” és simplement “treure”. -És manifesta els pensaments i les impressions de la nostra realitat per mitjà de la paraula, gestos o actituds.
EXEMPLE:-Quan ensenyem al Marc, que té set mesos, un nino que li agrada, s’agita, tot ell, emet variabilitat de sons, riu, gesticula…
Les primeres manifestacions (necessitats fisiològiques i sensitives) les expressa a través de les estratègies que té a l’abast: el plor, el contacte corporal, la gesticulació, la mirada. -Aquestes seran les seves primeres formes d’expressió.
1.2 La comunicació
Comunicar vol dir “compartir o “posar en comú”
És el procés de rebre i de transmetre informació dels uns als altres.
Amb la comunicació es té intenció de relacionar-se amb l’entorn, és dirigit a algú i se n’espera resposta. Comença així la comunicació.
A partir de les seves pròpies necessitats i de l’efecte que provoca en les altres persones, l’infant comença a establir relació entre ell i els altres, entre el seu món i el món dels altres.
La manera més comuna per comunicar-nos és a través del llenguatge oral
En els primers anys de vida el llenguatge de l’infant està més lligat al cos: el llenguatge del tacte, de les mirades, de la música, de la veu…
A través d’aquest llenguatge més corporal, l’infant dona sortida els seus pensaments i emocions.
Per mitjà de la comunicació l’infant interactua per adaptar-se al món, ser autònom i per poder desenvolupar capacitats intel·lectuals superiors.
1.3 El llenguatge
Tots els éssers vivents tenen els seus mitjans per comunicar-se i el llenguatge és una facultat humana que permet comunicar els propis pensaments i sentiments, és l’eina per transmetre els sabers, per relacionar-se,per jugar…
A través del llenguatge, expressem i comuniquem pensaments i emocions.
No es fa referència exclusivament al llenguatge verbal sinó que també estem parlant del grafisme, l'expressió corporal, la dansa, la cançó, el llenguatge matemàtic…
El llenguatge més emprat és el llenguatge verbal.
En el llenguatge verbal, cada paraula representa una idea, un fet o un concepte, aproximadament igual per cada membre de cada grup social
El llenguatge verbal és, per tant, la forma més natural del llenguatge perquè gairebé sempre és present en qualsevol situació de la vida escolar i contribueix en gran manera a la globalització dels aprenentatges.
FACTORS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
“El procés d'adquisició del llenguatge és una característica universal”.
Quins factors intervenen:
Factors fisiològics:
El cervell humà.
Aparell fonador.
Factors cognitius:
Percepció.
Atenció.
Memòria.
Imitació.
Factors ambientals:
L’afectivitat.
El procés d’E-A.
El context sociofamiliar.
1. Factor fisiològic: EL CERVELL HUMÀ
Encarregat del funcionament neurològic i del control voluntari de l'emissió de sons.
Les àrees corticals situades a l’hemisferi esquerre de l’escorça cerebral:
-L'àrea de Broca: (grande)
S’encarrega de l'expressió.
De la part motora de la parla (pulmons, cordes vocals...).
L’execució dels sons propis de cada llengua.
Lesió: dificultats per comunicar-se perquè l'articulació de paraules és desorganitzada. La comprensió està intacta, però la parla és lenta i laboriosa (afàsia d'expressió).
L'àrea de Wernicke (pequeño)
Comprensió dels missatges.
Relacionada amb la codificació i la descodificació.
Lesió: la persona té serioses dificultats per poder entendre el que se li diu, pot parlar perquè l’àrea de Broca- és a dir, l’àrea motora- no es veu afectada (afàsia de recepció).
1. Factor fisiològic: APARELL FONADOR.
Òrgans de la fonació: laringe i cordes vocals
Òrgans de l'articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis
Òrgans de la respiració: Pulmons, bronquis i tràquea
L’aparell fonador: Funcionament:
L’aire arriba a la laringe, on estan les cordes vocals que produeixen una vibració audible en els sons sonors /a/ en contrast amb els sons sords, en què no vibren les cordes vocals /f/.
Aquest so de les cordes vocals és amplificat pels ressonadors: nasal, bucal i faringi.
El so que surt de les ressonades, és modulat pels òrgans de l’articulació i es transforma en els sons de la parla.
2. Factors cognitius:
Percepció.
Atenció.
Memòria.
Imitació.
3. Factors ambientals:
L'infant necessita adults amb ganes de comunicar-se amb ell.
Ell llenguatge sorgeix a partir de l'expressió natural de l'infant i les interpretacions dels adults.
El procés d'ensenyament aprenentatge:
L'adult s'encarrega de codificar i descodificar allò que diu l'infant, li dona un significat que serà après pel nen/a.
El context sociofamiliar
Influència l'ús i adquisició de llenguatge de l'infant.
No tots els infants aprenen a parlar de la mateixa manera i al mateix ritme.
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ CONATIVA (apel·lativa): es pretén cridar i captar l’atenció del receptor, és a dir, regular i controlar la conducta dels altres.
FUNCIÓ INTERACTIVA (fàtica): serveix per comprovar si està produint l’intercanvi d’informació entre les persones, és a dir, si es dóna la comunicació.
FUNCIÓ INFORMATIVA (referencial): el seu objectiu és informar i se centra en l’objecte o en la realitat referent.
FUNCIÓ IMAGINATIVA (poètica): permet ressaltar el missatge i, per tant, no només interessa el contingut, sinó que també se centra en l’expressió lingüística.
FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA: Lligada amb el codi, serveix per fer referència a la mateixa llengua.
2.1. Etapa prelingüística (0 a 12/15 mesos):
• Aquest primer any de vida és fonamental.
• Període de la intel·ligència sensorimotriu: l’infant juga amb els òrgans
fonatoris, experimenta sensacions musculars, vibratòries i auditives.
• Practica exercicis fonètics, balboteigs i vocalitzacions sense cap intenció per
pur plaer motor.
• Emet sons i s’escolta a ell mateix prenent consciència dels propis sons
respecte altres sorolls de la casa. També aprèn a discriminar la veu dels seus
familiars.
2.2. Etapa Lingüística 12 mesos-12 anys. ETAPA LINGÜÍSTICA DE 12 A 24 MESOS
Entre els 10 i 18 mesos:
Primeres paraules.
Tenen una funció de frase (paraules frase o holofrase).
Són paraules pròpies o onomatopeies i relativament similars a les paraules adultes (aba per aigua).
Un alt percentatge es refereixen a animals, després a aliments, joguines i algunes peces de roba.
També empren algunes paraules socials (hola, adeu), indicadors de lloc (aquí) i de petició (més).
Entre els 18 i els 24 mesos:
L’infant comença a posar nom a les seves emocions i sentiments.
El llenguatge de l’adult presenta una notable variació respecte al primer any, es torna més correcte des del punt de vista formal i apareixen les ordres, prohibicions i suggeriments.
Els infants amplien considerablement l’emissió de fonemes per construir noves paraules, però encara fan errors (reduplicacions, omissions, substitucions).
A partir dels 24 mesos:
Comença l’etapa combinatòria (combinació 2-3 paraules).
Pot expressar el que vol dir d’una manera més eficaç.
Adquireix la noció de possessió: “meu”.
Hi ha un creixement lèxic lent, però a partir dels 18 mesos es dispara.
Descobreix que el llenguatge serveix per donar nom a les coses.
Farà servir noms, preposicions i adverbis, els pronoms els usarà més tard.
2.2 ETAPA LINGÜÍSTICA 12 mesos-12 anys. ETAPA TELEGRÀFICA 2-3 ANYS
2 i 3 anys avenços en el descobriment de les regles:
Elaborar frases
Produir enunciats cada vegada més llargs.
Cap als 2 anys l’infant utilitza més de dues paraules per formar frases però amb elements absents, com articles, preposicions o conjuncions: llenguatge telegràfic.
Increment del vocabulari (objectes, persones o animals amb què té experiència directa).
Comença a utilitzar la frase interrogativa, cosa que li permet iniciar petites conversacions.
2.2 ETAPA LINGÜÍSTICA 12 mesos-12 anys. ETAPA PREESCOLAR DE 3 A 6 ANYS
La comunicació es veu afavorida per la relació amb els altres, la major autonomia i el fet d’haver de ser entesos per un adult nou.
Incorporació d’un gran nombre de paraules noves.
Adquisició de la majoria dels fonemes de la llengua.
Augment del lèxic a causa de la influència de l’escola.
Extensió de la frase: s’introdueixen elements omesos fins ara.
Enriquiment de l’estructura gramatical.
Etapa pròpia del llenguatge egocèntric.