Envelliment i societat: l’entorn
Envellir és un procés natural pel qual tothom passa amb el temps. Significa que el cos es fa gran i algunes funcions comencen a anar més a poc a poc. Com envellim pot dependre de factors com:
On vivim i qui tenim a prop.
La relació amb la nostra família.
Com ens sentim amb nosaltres mateixos.
Si tenim o no malalties.
Com ens adaptem als canvis de la vida.+ç
Per envellir bé, és important:
Tenir una bona salut.
Continuar aprenent i fent activitats.
Sentir-nos segurs i útils.
La societat pot ajudar la gent gran a tenir una vida millor, fent que puguin:
Fer exercici i mantenir la ment activa.
Gaudir de la companyia d’amics i família.
Participar en activitats que els agradin.
Viure de manera saludable.
L’envelliment com a etapa de la vida
L’envelliment és part del cicle vital i es pot explicar amb teories biològiques:
Rellotge biològic: els gens activen processos que desgasten el cos.
Radicals lliures: substàncies tòxiques que danyen les cèl·lules.
Teoria autoimmune: el sistema immunitari pot atacar el cos.
Desgast del col·lagen: afecta la regeneració de teixits.
Canvis que provoca l’envelliment
Canvis físics i biològics:
Sensorials: Vista i oïda es redueixen, problemes com cataractes o menys sensibilitat tàctil.
Orgànics: Alteracions en el cor, el sistema digestiu o el cervell.
Físics: Perdem força muscular, alçada i coordinació, augmentant el risc de caigudes.
Canvis socials i emocionals:
Pèrdua de persones estimades o del rol laboral, que pot provocar soledat.
Necessitat d’adaptar-se a nous hàbits i relacions.
Canvis en la personalitat i la ment:
Major rigidesa o introversió, amb trets més marcats.
Disminueix la intel·ligència fluïda (capacitat de resoldre problemes nous), però es manté la cristal·litzada (coneixements adquirits).
L’envelliment actiu
Per viure bé durant l’envelliment, cal optimitzar la salut física, mental i social. Això inclou:
Afrontar els canvis amb una actitud positiva.
Mantenir relacions socials i intergeneracionals.
Tenir estils de vida saludables, com menjar bé i fer exercici.
Malalties més comunes en la gent gran
Algunes de les malalties més freqüents són:
Cardiovasculars (problemes de cor) i cerebrovasculars (com l’ictus).
Degeneratives (Alzheimer, Parkinson).
Osteoarticulars (osteoporosi, artrosi).
Síndromes geriàtrics: immobilitat, demència,
incontinència i dolor crònic
Necessitats de la gent gran
Fisiològiques: Bona alimentació, higiene i mobilitat.
Emocionals: Suport per evitar la soledat i reforçar l’autoestima.
Sexualitat: És important parlar-ne i adaptar-se als canvis, sense tabús
Dependència en la gent gran
Valoració i atenció:
La dependència es mesura amb un barem oficial i pot incloure atenció a domicili o residències.
Maltractament i soledat:
El maltractament pot ser físic, emocional o per negligència, i sovint passa desapercebut.
La soledat és un problema important; per això cal fomentar activitats socials i recursos com la teleass
istència.
Tipus de maltractament i senyals d’alerta
Maltractament físic
-Senyals: Ferides sense explicació, fractures, marques de subjecció o pèrdua de mobilitat.
Maltractament psicològic
-Senyals: Ansietat, depressió, por, aïllament, apatia o submissió.
Negligència
-Senyals: Malnutrició, higiene deficient, habitatge insegur o desordre, medicació descontrolada.
Maltractament econòmic
-Senyals: Canvis en comptes bancaris, robatori de diners o possessions, signatura forçada de documents.
Abandonament
-Senyals: Solitud durant llargs períodes, emergències mèdiques no ateses, aparició desorientada en públic.
Maltractament sexual
-Senyals: Lesions en zones íntimes, sagnats, infeccions recurrents o conductes temoroses.
Com actuar?
Observar i documentar les proves.
Parlar amb la persona gran en privat i amb tacte.
Avisar serveis socials o professionals si sospites maltractament.
Denunciar a la policia si la situació és greu.
Teoria simplificada per atendre situacions de dependència
L'Anna em va dir que és possible que surti una activitat semblant a la de la Josefina, per això vaig he preparat aquesta teoria:
Escollir la millor opció per a la persona dependent
-L'opció triada ha d'equilibrar les necessitats de la Josefina amb la capacitat de la família per donar suport.
-Cal valorar si l'opció proposada per Pere i Sara assegura el seu benestar físic i emocional i si és viable a llarg termini.
Recursos i serveis alternatius
-Ajuda a domicili: Permet viure a casa, però pot ser costosa.
-Centres de dia: Ofereixen atenció professional i socialització, però poden ser esgotadors.
-Residències: Atenció 24/7, però pot generar sentiments d'abandonament.
-Assistència familiar: Més emocional i directa, però pot provocar estrès als cuidadors.
Respectar la decisió de la Josefina
-La seva opinió és clau, sempre que no impliqui riscos.
Procés d’adaptació a un centre geriàtric
-Adaptació personalitzada, implicació familiar i bon ambient.
Impacte emocional en Pere i Sara
-Poden sentir culpa o preocupació; és important buscar suport psicològic.
Possible maltractament
-Identificar tipus de maltractament i demanar ajuda professional per protegir la Josefina.