FÓRMULES ELECTORALS “Càlcul matemàtic” a través del qual es transformen els vots en escons.
1. MAJORITÀRIES existeixen tres sistemes: Majoria relativa/simple: associada a districtes uninominals. 1 escó en joc, qui treu més vots guanya. (aquest sistema està en desús). La presidència és una versió indirecta, en principi guanyen. Exemple: USA, UK. A la brossa la meitat dels vots de la població.
Majoria absoluta: +2.ª volta. Exemple: França, A.LI.Successiva: l’elector podria marcar diferents candidats, si un treu majoria absoluta doncs sortiria escollit. Si no, s’eliminen els candidats. menys votats, i per tant la majoria absoluta va canviant, disminuint, i així anant aconseguint que hi hagués majoria absoluta. Dues voltes:
1ª votació, candidat amb la majoria absoluta, finalitza el sistema. Si no hi ha cap que tingui majoria absoluta en el cas francès només passen els que hagin acabat amb un 12’5% dels vots. 2ª votació, i en la segona volta qui té majoria absoluta, guanya. 12’5% provoca el “desestiment” “pedir votos al vecino ideológico”. Si jo passo, i el “meu veí ideològic no”, li demanaré vots als seus electors.
Vot alternatiu: diferents candidats sense cap tipus d’ordre i es mira qui té majoria absoluta (AUSTRÀLIA). 2.Vot limitat: implica que l’elector pot emetre tants vots que el nombre d’escons escollits menys un. (SENAT) Aquest…
PROPORCIONALS apropen en bona mesura les diferents sensibilitats polítiques en l’àmbit de la representació parlamentària. Busquen una pluralitat dels punts de vista. Parteixen de principis plurinominals. Més que els districtes plurinominals siguin mitjans o grans. Primera qüestió que SEMPRE SEMPRE SEMPRE s’ha de tenir present abans de començar el càlcul és el llindar o barrera electoral. Quan votes en blanc només perjudiques a les minories. Si voleu anar en contra del sistema, voteu nul. Els vots en blanc van a la majoria, bàsicament, redueixes competidors per la part d’abaix. El llindar efectiu s’acaba situant al voltant del 17,18,14%etc i ja no és un 3%, El 3% només acaba funcionant als districtes molt grans, com Sevilla, Madrid, Barcelona.-
Tres grans sistemes proporcionals: 1.VUT/STV: Vot Universal Transferible (Irlanda) molt elaborada i útil per al sistema. Implica societats petites i un elevat coneixement dels candidats i de les alternatives. 2.Mitjana més alta: (divisor comú) distribueixen la relació entre els escons i els vots, s’assignen els escons en aquelles divisions més altes. D’Hont tendeix a donar una prima al més votat. (1,2,3,4,5) Saint Lägue intenta equilibrar. (1,3,5,7,9) “Danesa” modifica les dimensions. (1,4,7,10,13) S’ha de mirar el llindar. 3.Quocient electoral: en funció de vots emesos i escons en joc, fixa el preu de l’escó, és a dir, el quocient electoral. Diferencia entre vots vàlids, deixa fora el vot nul però inclou el vot en blanc, i vots vàlids a candidatures
El mètode Sainte-Laguë, o mètode de la mitjana més alta és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits. S'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Hercegovina, Letònia, Kosovo i Alemanya.
1.Fórmula Hare, Quocient electoral= u/e assignació directa no coincideix amb el nombre total d’escons. Restos majors i restos menors. es una fórmula utilizada en sistemas de representación proporcional que representa el número de votos requeridos para obtener un escaño. Resulta de dividir el número de votos válidos de unas elecciones entre el número de escaños en juego. Restos majors és com aquell alumne amb un 4,8 però ha vingut a classe, ha lliurat activitats, doncs se’l puja al 5. (Buscar com es calcula).
2.Formula Droup [v/(e+1)]+1 3. Imperiali v/(e+2) facilitats més partits garanteix la proporcionalitat.
FORMA D’EXPRESSIÓ DEL VOT 1.Pot ser nominal o categòric, agafar una butlleta i marcar una persona o agafar la butlleta ja feta. També pot ser ordinal, els quals són mecanismes d’ordenació de preferències, marcant candidats o confeccionant la nostra candidatura. Nominal per persona o registre.
Ordinal: a)falta b) acumultat: gairebé no s’empra, però encara que sigui, per limitat o plural restringit: restringeix o limita el nombre de vots possibles, que sempre serà més petit que el nombre d’escons que s’escullen. L’objectiu és garantir la presència de minories, facilitar la seva aparença. Només entre el 5 i 6 % empra el vot limitat.c) vot alternatiu o preferencial: permet expressar preferències entre els candidats, ordenant el vot en successius llocs fins a cobrir el total d’escons a escollir (exemple: Irlanda). “Marqui les 5 preferències, enumeri”. Són com esglaons, primeres preferències i ara segones.
d) Panachage: la possibilitat de panachage suposa l’existència de llistes obertes, amb la qual cosa l’elector pot fabricar-se la seva pròpia llista electoral. Com a reflexió política, científica o radical sona fantàstic, però les eleccions “no són un menú del mcdonalds”.