Instruments de planificació territorial_Pla Territorial General de Catalunya (PTGC):_Plans Territorials Parcials (PTP):_Plans Territorials Sectorials (PTS):_Plans Directors Territorials (PDT):_Instruments de planificació urbanística_Pla Director Urbanístic (PDU):_Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM):_Plans Parcials Urbanístics (PPU):_Plans Especials Urbanístics (PEU).

Plans Territorials Parcials (PTP)_Els Plans Territorials Parcials (PTP) són instruments de planificació territorial que agrupen diverses comarques per ordenar i gestionar el territori a escala supramunicipal, d’acord amb les directrius del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Representen un acord sobre el futur del territori en l’àmbit regional, integrant aspectes de sostenibilitat, cohesió social i desenvolupament econòmic._Sistemes bàsics a planificar pels PTP_Sistema d’espais oberts:_Inclou espais agraris, forestals i d’interès natural._Protecció segons nivells: protecció especial, preventiva o territorial._Sistema d’assentaments:_Ordenació dels nuclis urbans, urbanitzacions i polígons industrials._Estratègies per al creixement (potenciat, mitjà, moderat) i reequilibri territorial._Sistemes d’infraestructures:_Xarxes de mobilitat: Vies estructurants primàries i secundàries, ferrocarrils._Integració de sistemes logístics i infraestructures de transport._Plans Territorials Parcials existents a Catalunya_Catalunya està dividida en vuit àmbits territorials, cadascun amb el seu PTP:_PTP Terres de Lleida._PTP Regió metropolitana de Barcelona._PTP Alt Pirineu i Aran._PTP Comarques centrals._PTP Comarques Gironines._PTP Terres de l’Ebres_PTP Camp de Tarragona._PTP Penedès.

Fases de tramitació d’un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal)_Iniciativa:_L’ajuntament pren la iniciativa de redactar o revisar el POUM._Es poden realitzar consultes prèvies o un avantprojecte._Aprovació inicial:_Es presenta el document preliminar per a la seva aprovació inicial pel ple de l’ajuntament._Es pot suspendre la tramitació de plans, projectes i llicències per un període màxim de dos anys en l’àrea sotmesa a l’elaboració del POUM._Exposició pública_Període d’exposició pública d’un mes durant el qual es poden presentar al·legacions._Es sol·liciten informes afectats, que tenen un termini d’un mes per respondre._Estudi i resposta:_S’analitzen i responen les al·legacions i els informes. Si hi ha modificacions substancials, s’obre un nou període d’exposició pública._Aprovació provisional:_Aprovació pel ple municipal amb majoria absoluta._S’envia a la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) per a la seva revisió._Aprovació definitiva:_La Generalitat aprova definitivament el POUM (termini de comunicació: 4 mesos)._Pot aprovar, denegar, suspendre o retornar el document per completar tràmits pendents._Documents que formen part del POUM i descripció_Memòria:_Text justificatiu que inclou els objectius, directrius, anàlisis demogràfics, socials i econòmics, i el programa de participació ciutadana._Plànols:_Representacions gràfiques d’informació urbanística, ordenació i xarxes bàsiques._Normes urbanístiques:_Regulació dels usos del sòl i de l’edificació, així com les ordenances municipals._Catàleg de béns a protegir:_Llista dels elements immobles que cal protegir per raons culturals, paisatgístiques o ambientals._Estudi econòmic i financer:_Previsions de despeses i ingressos derivats de l’aplicació del POUM._Avaluació ambiental estratègica:_Informe sobre la sostenibilitat i els impactes ambientals del planejament._Memòria social:_Definició d’objectius sobre habitatge social i altres mesures de cohesió._Programa d’actuació urbanística municipal:_Pla d’etapes amb objectius i accions concretes per a l’execució del POUM.

Definició i diferències entre classificació i qualificació dels sòl_Classificació del sòl: _És el procés que determina els àmbits concrets en què es divideix el territori segons el seu règim urbanístic. Aquesta classificació afecta els drets i deures dels propietaris i està regulada per la llei i complementada pel planejament urbanístic._Es classifica en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable._Qualificació del sòl:_Determina els usos, intensitats i tipologies edificatòries per zones concretes dins de les classificacions establertes. També regula si un sòl té ús lucratiu (zones residencials, comercials) o no lucratiu (zones verdes, equipaments)._Hi ha redistribució de drets i deures entre propietaris de sòls de diferent qualificació._Classes de sòl _Sòl urbà:_Terreny ja transformat que disposa de serveis bàsics (accés rodat, aigua, clavegueram i electricitat)._Inclou dues subcategories:_Sòl urbà consolidat: Té la condició de solar i compta amb serveis bàsics; almenys dues terceres parts dels espais estan edificats._Sòl urbà no consolidat: Necessita transformacions (reforma o millora urbana). Inclou sectors afectats per un pla de millora urbana o polígon d’actuació._Sòl urbanitzable:_Terrenys que el POUM considera necessaris per al creixement demogràfic i econòmic del municipi._Subdivisions:_Delimitat: Sòl que ja té definits els elements bàsics per al seu desenvolupament._No delimitat: Encara no disposa d’una ordenació concreta i detallada._Sòl no urbanitzable:_Sòls protegits per valors paisatgístics, històrics, ambientals, culturals o per risc natural._Inclou terrenys inadequats per al desenvolupament urbà i aquells que es vol preservar per funcions agrícoles, forestals o ramaderes.

Component polític inherent:_L’ordenació del territori (OT) és una expressió de les polítiques econòmiques, socials, culturals i ecològiques d’una societat. Això implica que està dirigida per decisions polítiques que busquen organitzar l’espai físic segons prioritats i valors establerts pels poder públics._L’OT busca racionalitzar l’ús del territori per corregir problemes i optimitzar els recursos, seguint directrius polítiques com la sostenibilitat, la funcionalitat i l’equitat social._Interdisciplinarietat tècnica:_L’OT es concep com una disciplina que requereix coneixement tècnics de diverses àrees, com el medi ambient, l’urbanisme, l’economia i la sociologia, per anticipar i guiar el futur territorial._La planificació territorial s’entén com l’execució pràctica d’aquestes polítiques, elaborant plans normatius basats en criteris tècnics i científics per gestionar els espais i les activitats que hi tenen lloc._Procés jeràrquic i normatiu:_La gestió del territori segueix un procés estructurat en tres fases: legislació, planificació i execució. Aquesta estructura garanteix que la implementació de les polítiques territorials sigui coherent amb els objectius establerts, respectant criteris tècnics._Capacitat prospectiva i correctiva:_L’OT no només aborda problemàtiques actuals, sinó que també anticipa escenaris futurs, incorporant elements tècnics per dissenyar models territorials sostenibles i adaptatius._Impacte pràctic i social_Els processos de transformació urbanística generen valor, però també problemàtiques associades, com l’augment de desigualtats territorials o el consum de sòl. Per això, l’OT actua com un equilibri entre les necessitats polítiques i tècniques, amb un fort èmfasi en la participació democràtica per legitimar les decisions.

Sostenibilitat ambiental_Definició: Aquest criteri prioritza un ús responsable dels recursos naturals per assegurar que es mantinguin disponibles per a les generacions futures. Implica minimitzar l’impacte ambiental de les activitats humanes i protegir els ecosistemes._Respostes a dinàmiques contemporànies:_Canvi climàtic i riscos ambientals: La sostenibilitat ajuda a reduir la pressió sobre els recursos naturals i a gestionar els riscos associats a la degradació ambiental._Urbanització dispersa i fragmentació: Promou un ús eficient del sòl per limitar la dispersió urbana, protegint espais naturals i agraris._Eficiència funcional_Definició: Aquest criteri busca aconseguir els objectius territorials amb un ús òptim dels recursos disponibles, assegurant que les activitats humanes i les infraestructures estiguin ben coordinades o distribuïdes segons les necessitats del territori._Respostes a dinàmiques contemporànies:_Pressió sobre els recursos naturals: L’eficiència funcional permet una distribució més equitativa i racional dels recursos, evitant el malbaratament._Transició tecnològica i financera: Millora la integració de noves tecnologies i serveis en el territori per maximitzar-ne els beneficis i minimitzar les desigualtats._Equitat social_Definició: Aquest criteri garanteix que les decisions territorials tinguin en compte les necessitats de tota la població, assegurant que els beneficis del desenvolupament territorial arribin a tots els grups socials, equilibrant el creixement econòmic, amb la cohesió social._Respostes a dinàmiques contemporànies:_Desigualtats socials i territorials: L’equitat social busca corregir aquestes desigualtats assegurant que les infraestructures i serveis bàsics siguin accessibles a tota la població._Conflictes territorials: Fomenta una gestió territorial més participativa i inclusiva per reduir tensions entre sectors socials o regions amb interessos oposats.

Fases del mètode d’ordenació del territori:_Consulta i vista inicial (Descripció):_Es comença amb una observació i descripció del territori, considerant els seus elements físics, ecològics, socials, econòmics i culturals. Aquesta etapa permet fer una lectura integral del territori com un sistema._Anàlisi i diagnosi:_Es realitza un estudi detallat dels elements identificats en la fase anterior. Inclou una anàlisi històrica, demogràfica i ecològica, amb un enfocament en les relacions entre aquests elements. Això condueix a una diagnosi per comprendre els problemes, potencials i oportunitats._Proposta i planificació (Prescripció):_A partir de la diagnosi, es plantegen directrius i estratègies per a l’organització del territori. Aquesta fase defineix normes, reglaments i accions per a una gestió a curt, mitjà i llarg termini, amb un enfocament participatiu i democràtic._Implementació i regulació:_Es posa en pràctica el pla establert, considerant la normativa i els mecanismes necessaris per regular les activitats que afecten el territori._Avaluació i revisió:_Es monitora l’execució del pla, ajustant-lo segons sigui necessari per adaptar-se a canvis socials, econòmics o ambientals_Importància de les escales en l’ordenació territorial_Escala macro: _Aborda el territori a nivell global o nacional, considerant factors generals com el clima, la geografia i les polítiques macroeconòmiques. És essencial per a una visió estratègica de llarg abast._Escala meso: _Focalitza en regions o zones intermitges, permetent una anàlisi més específica que integra elements locals amb dinàmiques més àmplies._Escala micro:_Es centra en unitats locals, com municipis o comunitats, i és fonamental per a l’aplicació concreta de les mesures del pla.

Relació entre la matriu biofísica i la matriu territorial:_En l’ordenació del territori, la comprensió de la relació entre la matriu biofísica i la matriu territorial és fonamental perquè aquestes dues matrius són la base per entendre el funcionament del territori com un sistema dinàmic i interdependent: _Relació entre ambdues matrius:_La matriu biofísica proporciona els fonaments sobre els quals es desenvolupen les activitats humanes, mentre que la matriu territorial és el resultat de la capacitat transformadora de les societats humanes sobre el medi natural._Aquesta interacció és bidireccional: les accions humanes alteren les condicions naturals, però també depenen dels límits i les possibilitats que estableix la matriu biofísica. Per exemple, una planificació urbana sostenible ha de respectar la capacitat d’absorció d’aigües subterrànies o la preservació de la biodiversitat_El territori com a sistema socio-ecològic_El territori es defineix com un sistema socio-ecològic perquè integra components naturals i socials que estan profundament interrelacionats i interdependents:_Component ecològic:_Inclou els processos naturals i les dinàmiques de la matriu biofísica (ecosistemes, cicles hidrològics, biodiversitat, etc.). Aquests elements són essencials per garantir l’equilibri i la sostenibilitat del territori._Component social i humà:_Engloba les activitats i estructures humanes que modifiquen i utilitzen els recursos naturals, com la urbanització, l’agricultura, el transport i la indústria. També inclou els aspectes culturals, econòmics i polítics._Dinàmiques adaptatives i evolutives:_El territori és un sistema dinàmic i complex que evoluciona constantment en resposta a les interaccions entre la natura i la societat. Aquestes interaccions poden ser positives (renaturalització, planificació sostenible) o negatives (desforestació, contaminació, degradació del sòl)._Visió integrada:_Comprendre el territori com un sistema socio-ecològic implica adoptar una perspectiva sistèmica que integri les funcions ecològiques, socials i econòmiques. Això requereix abandonar la mera juxtaposició d’elements (com infraestructures o usos del sòl) i adoptar una visió estratègica que consideri les relacions, els fluxos i les xarxes del territori._En definitiva, el territori com a sistema socio-ecològic ressalta la necessitat de veure’l no només com un espai físic sinó com un conjunt d’interaccions complexes entre humans i natura, la qual cosa és essencial per a una ordenació territorial coherent i sostenible.

El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia és una iniciativa europea destinada a promoure accions locals en matèria de clima i energia, amb l’objectiu de combatre el canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes._Objectius principals_Reducció d’emissions de CO₂: Les ciutats adherides es comprometen a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 40 % per al 2030 mitjançant accions en energia sostenible._Adaptació al canvi climàtic: Desenvolupar plans per enfortir la resiliència dels territoris als efectes climàtics._Promoció de l’energia sostenible: Impulsar fonts d’energia renovables i l’eficiència energètica._ContingutsEls signats del pacte han d’elaborar:_Inventaris d’emissions de referència: Per monitoritzar el progrés en la reducció d’emissions._Plans d’Acció pel Clima i l’Energia Sostenible (PAESC): Documents que inclouen accions concretes per assolir els objectius._Informes periòdics: Per assegurar la transparència i l’avaluació contínua._Evolució cronològica_2008: Llançament com a Pacte d’Alcaldes (Covenant of Mayors) centrant-se en la sostenibilitat energètica._2015: Ampliació per incloure l’adaptació al canvi climàtic, esdevenint el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia._Actualitat: Amb més de 10.000 municipis adherits arreu del món, és un dels moviments més grans d’acció climàtica a escala local._Fortaleses_Dimensió col·laborativa: Facilita la cooperació entre municipis europeus i altres regions del món._Compromís polític local: Dona protagonisme als governs locals, essencials en la implementació de polítiques climàtiques._Accés a recursos: Proporciona eines, suport tècnic i accés a finançament europeu._Capacitat d’inspiració global: L’èxit europeu ha inspirat iniciatives similars fora d’Europa._Febleses_Dependència de recursos: L’efectivitat sovint depèn del suport financer i tècnic, que pot variar entre municipis._Compliment desigual: Algunes ciutats tenen més dificultats per assolir els objectius a causa de limitacions tècniques, financeres o polítiques._Complexitat en la implementació: L’elaboració i seguiment dels PAESC poden ser un repte per als municipis més petits._Falta de mecanismes coercitius: És un pacte voluntari, i no hi ha penalitzacions per incompliments.

El Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya (SENP) és un conjunt de figures de protecció territorial establertes per garantir la conservació dels valors naturals i culturals del territori. Aquest sistema està alineat amb les polítiques internacionals i europees de conservació de la biodiversitat i promou un desenvolupament sostenible que integri la gestió del medi natural amb els usos humans._Figures de Protecció_Parcs Naturals: Espais amb alta diversitat ecològica que permeten activitats sostenibles. Exemples: Parc Natural del Delta de l’Ebre, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa._Parcs Nacionals: Àrees d’alt valor natural amb estricta protecció. Ex.: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici._Reserves Naturals: Zones amb hàbitats sensibles o espècies amenaçades, amb accés limitat. Ex.: Reserva Natural de Sebes._Espais d’Interès Natural (PEIN): Xarxa d’espais regulats per la legislació catalana, sovint vinculats a la biodiversitat i el paisatge._Zones humides: Protecció especial segons la convenció Ramsar, com els Aiguamolls de l’Empordà._Espais de la Xarxa Natura 2000: Àrees designades per la Unió Europea per protegir hàbitats i espècies en perill_L’Informe Estat de la Natura 2020 ofereix una radiografia detallada sobre l’estat de la biodiversitat a Catalunya i destaca els impactes acumulatius de les activitats humanes i el canvi climàtic. Alguns dels resultats clau són:_Estat i Tendències_Pèrdua continuada de biodiversitat_Un 25 % de les espècies han experimentat una disminució significativa en les darreres dècades._Els hàbitats agrícoles i els ecosistemes fluvials són els més afectats._Espècies en risc:_El 50% dels hàbitats protegits es troben en un estat de conservació desfavorable._Augment del nombre d’espècies invasores, amb conseqüències negatives per als ecosistemes autòctons._Impactes del canvi climàtic:_Alteracions en els cicles naturals de plantes i animals, amb migracions i extincions locals._Canvi de Mirada sobre la Conservació de la Biodiversitat_Visió integradora:_Es planteja una gestió de la biodiversitat que transcendeixi els espais protegits i que integri la natura en tot el territori, incloent-hi les àrees urbanes i agrícoles._Focalització en la restauració ecològica:_Es promou no només la preservació, sinó la recuperació activa d’hàbitats degradats._Participació i governança:_Increment de la implicació de la societat civil i dels sectors econòmics en la conservació._Es fomenta la corresponsabilitat entre els diferents nivells administratius i la ciutadania._Adopció d’objectius vinculats:_Marcant fites ambicioses alineades amb els objectius de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Unió Europea._Resiliència als canvis climàtics:_Priorització d’accions que augmentin la capacitat d’adaptació dels ecosistemes al canvi climàtic.

Aproximació al concepte de “Paisatge”_L’aproximació actual al concepte de “paisatge” està fortament influenciada pel Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000), que el defineix com:_“Una àrea tal com és percebuda per la població, el caràcter de la qual és resultat de l’acció i interacció de factors naturals i humans”_Aquest enfocament reconeix el paisatge com un dret col·lectiu que afecta el benestar individual i social, i en promou la protecció, gestió i ordenació dins de les polítiques públiques._Instruments de planificació, protecció i gestió del paisatge derivats de la Llei de Paisatge_La Llei 8/2005 de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge de Catalunya estableix diversos instruments per abordar el paisatge de manera integral:_Catàlegs de paisatge_Què són: Documents descriptius i prospectius que identifiquen els valors del paisatge, el seu estat de conservació i els objectius de qualitat paisatgística que cal assolir._Funcions: Proporcionen una base tècnica per integrar el paisatge en la planificació territorial i urbanística._Relació amb l’ordenació del territori: Són un instrument clau per garantir la compatibilitat entre el desenvolupament econòmic i la conservació del paisatge en plans territorials parcials i sectorials._Directrius del paisatge_Què són: Orientacions tècniques que fixen criteris per preservar, gestionar i millorar els paisatge en el marc de la planificació territorial._Funcions: Guien les polítiques sectorials (infraestructures, turisme, agricultura) per assegurar que són compatibles amb els objectius de qualitat paisatgística._Relació amb l’ordenació del territori: Integren el paisatge com a eix central en l’elaboració de plans d’ordenació territorial, garantint una visió coherent entre diferents nivells administratius._Cartes del paisatge_Què són: Instruments de concertació voluntària entre agents públics i privats per promoure accions de millora del paisatge._Funcions: Fomenten la participació ciutadana i el compromís col·lectiu en la gestió del paisatge._Relació amb l’ordenació del territori: Ofereixen un marc d’acció concreta per als territoris locals, complementant les polítiques generals amb iniciatives específiques._Estudis i informes d’impacte i integració paisatgística_Què són: Documents que analitzen l’impacte visual i paisatgístic de projectes específics i proposen mesures correctores._Funcions: Asseguren que qualsevol intervenció en el territori respecti els valors paisatgístics._Relació amb l’ordenació del territori: Garantitzen que els projectes urbans o infraestructurals s’integrin harmònicament en el seu entorn._Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge_Què són: Instruments financers destinats a promoure accions de millora i conservació del paisatge._Funcions: Faciliten l’execució de projectes que tinguin com a objectiu assolir els objectius de qualitat paisatgística._Relació amb l’ordenació del territori: Reforcen la implementació d’instruments com els catàlegs i les directrius del paisatge mitjançant el suport financer.