Explica les característiques de disseny i funcionament del terminal de teleassistència domiciliària.
Les característiques de disseny i funcionament estan orientades a aconseguir que l'ús del dispositiu sigui el més fàcil i còmode possible.
Algunes de les més importants:
Disseny simple i accessible:
Forma intuïtiva i senzilla perquè sigui fàcil de comprendre i manejar.
Controls grans, amb botons visibles i diferenciats, pensats per a usuaris amb dificultats de visió o mobilitat.
Botó d’emergència destacat:
Un botó principal clarament identificable i de fàcil accés, que permet sol·licitar ajuda immediata.
Dissenyat perquè sigui difícil de confondre amb altres controls.
Modalitats de funcionament diverses:
Capacitat per adaptar-se a diferents necessitats i situacions, com connexions a través de línia telefònica fixa, mòbil o internet (IP).
Funcionalitats personalitzables per millorar l’experiència d’ús segons l’usuari.
Funció de mans lliures:
Permet la comunicació bidireccional sense necessitat de subjectar el terminal, millorant la comoditat i la seguretat.
Àudio clar i altaveu amb bon volum per facilitar la interacció.
Compatibilitat amb accessoris:
Suport per a dispositius complementaris, com polseres o penjolls amb botons d'alarma.
Possibilitat d’integració amb sensors domèstics (fum, gas, caigudes, etc.).
Disseny robust i fiable:
Materials resistents i duradors per garantir el funcionament continuat.
Funcionalitat assegurada en casos d’absència de corrent, gràcies a bateries internes amb autonomia mínima de 24 hores.
Explica les característiques de seguretat del terminal de teleassistència domiciliària (afegir una característica més: L’autonomia mínima del terminal és de 24 hores)
Capacitat de prioritzar qualsevol trucada d'alarma: el terminal assegura que les alarmes tinguin prioritat sobre qualsevol altra comunicació.
Cicle continuat d'intents de trucada: davant una alarma que no aconsegueix establir comunicació amb el centre d'atenció (CA), el terminal segueix intentant connectar-se fins que ho aconsegueixi.
Tall de trucada gestionat pel CA: després d'una alarma, només el centre d'atenció té la capacitat de finalitzar la comunicació per garantir la seguretat de l'usuari.
Restricció d'activació remota: no és possible activar l'altaveu ni el micròfon remotament, excepte en casos d'alarma especial, per preservar la privacitat de l'usuari.
Autonomia mínima de 24 hores: el terminal pot operar durant un dia complet sense alimentació elèctrica, assegurant el servei en cas de talls de llum.
Què és la unitat de control remot i quines són les seves característiques (afegir una característica més: Les bateries tenen una durada de tres a vuit anys)
La unitat de control remot (UCR) en teleassistència és un dispositiu petit i lleuger, que s'activa per pulsació perquè llanci, via radio, una alarma cap al terminal.
Sol portar-se penjada del coll, en el canell o amb una pinça.
Són accessibles i fàcils d’identificar i portar.
Són estanques respecte a l'aigua per immersió.
Disposen d'un botó d'activació reconeixible al tacte.
La seva ràdio d'acció garanteix una cobertura adequada.
Van equipades amb bateries de llarga durada.
L'accessori de coll incorpora un mecanisme antiestrangulament.
Les bateries tenen una durada de tres a vuit anys
Què és el protocol de comunicació entre el terminal i el centre d’atenció i quins tipus de protocols hi ha?
Un protocol de comunicació defineix les regles per a la transmissió i recepció de missatges (en aquest cas, entre els dispositius de teleassistència) de manera eficaç i fiable.
D'acord amb la disponibilitat per al seu ús, un protocol pot ser:
Obert o estàndard.
De propietat.
En teleassistència s'estan utilitzant altres protocols diferents al de la telefonia analògica.
Anomena, descriu i indica els destinataris de tres complements tecnològics del servei de teleassistència.
Detector de caigudes
Descripció: És un dispositiu portàtil (com una polsera o un penjoll) que detecta moviments bruscos o canvis de posició associats a una caiguda. En cas de detectar una caiguda, envia automàticament una alarma al terminal de teleassistència o al centre d’atenció perquè es pugui oferir ajuda immediata.
Destinataris: Persones grans, individus amb problemes d’equilibri, o pacients amb risc de caigudes per condicions físiques o mèdiques.
Detector de fum
Descripció: Un sensor instal·lat a la llar que identifica la presència de fum, indicador d’un possible incendi. Quan es detecta fum, el dispositiu emet una alarma sonora i pot enviar una notificació al terminal de teleassistència per alertar el centre d’atenció.
Destinataris: Persones amb mobilitat reduïda, usuaris que viuen sols o que tenen dificultats per reaccionar ràpidament en cas d'emergència.
Detector de medicació
Descripció: És un dispositiu que recorda a l'usuari que ha de prendre la seva medicació en el moment correcte. Pot emetre alertes sonores, visuals o vibracions. Si està connectat al sistema de teleassistència, pot avisar el centre o un cuidador en cas que la medicació no es prengui segons l’horari establert.
Destinataris: Persones grans amb tractaments mèdics, usuaris amb demència o problemes de memòria, i pacients amb malalties cròniques que requereixen un seguiment estricte de la medicació.
Què és la teleassistència mòbil(TAM) i quines són les seves característiques?
La teleassistència mòbil (TAM) es basa en la utilització d'un terminal mòbil o similar per cobrir les necessitats de teleassistència de la persona usuària, tant dins com fos del domicili.
Característiques o funcions bàsiques de les quals ha de disposar un terminal de teleassistència mòbil:
Botó de trucada.
Indicador de cobertura i bateria.
Disseny simple i discret.
Funcions deshabilitades.
El dispositiu i a la persona usuària se'ls identifica mitjançant la targeta SIM que porta incorporada l'aparell.
Quines són les diferències entre el servei de teleassistència mòbil i el sistema de telelocalització.
Teleassistència mòbil: Ofereix suport integral i comunicació directa entre l’usuari i un centre d’atenció, independentment d’on es trobi l’usuari. Inclou funcions d’emergència, assessorament i seguiment.
Telelocalització: Es centra exclusivament en localitzar l’usuari en temps real mitjançant GPS, especialment per a persones amb risc de desorientació.
Teleassistència mòbil: Permet l’activació d’un botó d’emergència, la comunicació bidireccional amb el centre, i, en alguns casos, la monitorització de salut.
Telelocalització: Proporciona informació sobre la ubicació de l’usuari i pot incloure alertes per sortir d’un perímetre establert (geo-tancat).
Teleassistència mòbil: Persones que necessiten suport constant, però amb autonomia per moure’s fora de casa.
Telelocalització: Persones amb Alzheimer, demència o altres condicions que poden provocar desorientació o pèrdua de l’orientació espacial.
Teleassistència mòbil: Generalment utilitza dispositius portàtils amb botons d’alarma i funcions de comunicació mòbil (GSM/4G).
Telelocalització: S’utilitzen dispositius GPS amb funcions de rastreig en temps real.
Teleassistència mòbil: Inclou la comunicació activa entre l’usuari i el centre, permetent assistència immediata.
Telelocalització: Pot no incloure comunicació directa amb el centre.
Quins tipus d’alertes pot emetre un dispositiu de telelocalització?
Alertes que és capaç d’emetre el dispositiu, en funció de la programació efectuada sobre el terreny:
Alarma per sortida de zona segura
Alarma per entrada en zona perillosa
Alarma per acceleració
Alarma per pulsació de la persona usuària
Les alarmes seran ateses per personal operador del CA
Què és la domòtica i quines són les característiques aplicades al servei de teleassistència?
La domòtica integra un conjunt de sistemes que permeten automatitzar algunes funcions dins de l'habitatge per facilitar la interacció als seus habitants.
Les solucionis domòtiques són una de les millors eines per augmentar la qualitat de vida d'alguns col·lectius.
Molts d'aquests dispositius es controlen amb la veu, pel telèfon mòbil, i per polsadors o interruptors.
Un habitatge intel·ligent permet:
Facilitar l'accessibilitat i millorar l'autonomia d'aquestes persones.
Controlar diferents activitats i detectar riscs.
Anomena i explica tres serveis de telemedicina.
Teleconsulta i diagnòstic domiciliari. Es tracta de l'avaluació d'un pacient a distància
Telemonitoratge. Consisteix en un servei de teleconsulta en el qual el personal sanitari rep biomesures.
Telecontrol domiciliari. Permet al personal mèdic vigilar i gestionar remotament diferents dispositius instal·lats al domicili.
Telecontrol postoperatorio dom
iciliari. Permet realitzar un seguiment de la zona de l'operació en determinats pacients.