Tenen una estrutura formal oberta: No són un relat globalment concebut a priori, sinó sucessions d'episodis amorosos, religiosos o d'aventures militars que no tenen massa relacio entre elles, redactades una darrere l'altra amb un lligam argumental mínim.

Presenten histories en les quals hi ha nombrosos elements meravellosos: animals inversemblants (monstres ,dracs...), cavallers fantasmagòrics, nans i gegants, mágics, fades, castells encantats, rius que condueixen a l'altre món...Se situen en epoques remotes més relacionades amb el subsconcient mític col. lectiu que ambun període historic determinat.La seua localizació geográfica es sovint fantástica o imaginária.Els seus protagonistes eren herois dotats de qualitats sobrehumanes que portaven a cap grans

proeses.



Tirant, el protagonista, és un cavaller i, com a tal, té totes les perfeccions físiques i morals, cosa que que el fa ser un personatge modern, a escala humana La princesa Carmesina, de gran bellesa i cultura, es debat entre l'amor a Tirant i la preservació de la seva virginitat, la pèrdua de la qual tindrà conseqüències personals i, evidentment, polítiques. També s'enamora de Tirant, tot i que intenta no perdre en cap moment el control de la situació i la defensa del seu honor.plaerdemavida és la donzella que actua de mitjancera, és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.La Viuda Reposada, enamorada de Tirant, farà tot el posible perqué aquest no prengui matrimoni amb Carmesina. L'emperadriu, que ha perdut el seu fill, i s'enamora d'Hipolit un jove escuder, el qual, acabarà sent el nou emperador grec, després de la mort de l'emperador i de Tirant.r



La seua obra no es pot interpretar sense tenir en compte les seues vivències personals, ja que l'amor es convertirà en el centre temátic de tota la seua producció. Corella cultivà el tema amorós amb molta originalitat.  concepte de l'amor a diferència de Marc, l'obra de Corella no pretén crear una filosofia de l'amor ni tampoc relatar el drama amorós que es desentrolla al seu interior. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses personifica i exterioritza aquests estats d anim en 3a. persona, en personatges

de ficció.Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre.

la prosa,s 'observa facilment com segueix el model humanista de la valenciana prosa: crea neologismes /exics, acumula adjectius, substantius o verbs,Entre les seues obres en prosa destaca La Tragèdia de Caldesa, descripció d'una infidelitat que sofrí l'escriptor 

En la poesia segueix utilizant el tradicional decasil.labEl resultat serà una lírica d'expressió més plástica i sonora,poema de La Balada de la garsa i l'esmerla.