GENÈTICA
Branca de la biologia que s’encarrega d’estudiar l’herència biològica.
Herència biològica_ Capacitat dels essers vius de transmetre la seva informació d’una generació a la següent.
Estudi de l`herència
Des de el neolític, l’home ja es començava a fer alguna pregunta sobre la vida, on l’aparició de l’agricultura va fer que l’espècia humana es fes sedentària que va permitir tenir aliment fora mourer-se del lloc, i a partir d’aquí es varen formar les ciutats, l’escriptura...
Conjuntament amb l’agricultura (una mica + tard) sorgeix la ramaderia.
Així van anar plantant, i de les collites on sortien les millors verdures, tornaven a plantar les semilles d’aquestes. Així podien veure que anaven sortint sempre de millors. (GENÈTICA)
Van ser el grecs els que es varen posar a pensar sobre això.
Alcmeó de Crotona_ Va deduir que l’herència de caràcter es deguda a la transmissió de un conjunt de partícules independents.
Alcmeó (S: VI ac) Pensava que l’esperma s’originava al cervell i també pensava que si l’esperma es creava al cervell els coneixements també es pesaven de para a fill.
Aristòtil (S: IV ac) Va dir que els caràcters hereditaris (la genètica) la havíem de anar a trobar a la sang.
S: XVII - XIX
A aquests segles ja es saben moltísim es coses sobre les cèl·lules.
2 Teories:
Preformistes_ Swammerdam, pensava que l’individu ja estava format dins les gàmetes masculines i l’únic que feia era agafar volum dins el gàmet femení (Teoria de l’homunculus)
Epigèniques_ William Harvey
Conjunt de partícules individuals que es ajuntaven i don sortia tota la diversitat.
Gregor MENDEL:
Txèquia à Brno (1822-1884)
disseny experimental.
Característiques:
1- Mendel fa formar un disseny de treball a molt llarg plas (10 anys)
2- Va encertar a la perfecció el tipus d’espècia que va elegir per dur a terme el treball.
En aquest cas una planta_ Pisum sativum
Aquesta tenia el cicle vital relativament curt.
Ni molt gran ni molt petita.
Presenta una seria de diferencials constants.
Facil de controlar en la seva reproducció.
Bona selecció en els caracters escullits de la planta:
Forma llavor_llisa/rugosa.
Colorde la llavor_ groc/verd.
Color de les flors_ Vermell/blanc.
Posició de les flors_Axial/Terminal.
Color de la bajoca_Verd/groc.
Superficia de la bajoca_Inflada/desinflada.
Alçaria de la planta_Alta/Baixa.
3- Va introduir l’anàlisi estadístic dels resultats obtinguts
*1900, Hugo de Vries, Eric Correns i Erich Tschermark de manera independent, varen redescobrir les lleis de Mendel i tots 3 varen reconèixer que el treball de Mendel era cert i li varen atorgar a Mendel el mèrit de aquells descobriments



1R EXPERIMEN
-Va treballar amb Pisum sativum.
-Caract: Superfície de la llavor:
Rugoses(Recessiu) // Llises (Dominant)
-Caract: Color de la llavor:
Groc(Dominant) // Verdes(Recessiu)
-Mendel treballava amb 3 conceptes:
Raça pura _ Homozigot
Híbrid_ Heterozigot.
-La primera feina va ser obtenir races pures per a cadascuna de les varietats dels caràcters estudiats.
-Va anar fecundant les plantes de manera que cada generació, creuava les plantes amb llavors rugoses i descartava les llavors llises (Races pures) de manera que de generació amb generació s’eliminava (amb el temps) les llavors llises.
-Experiment:
P: Llavors llises X llavors rugoses
F: 100 % Llavors rugoses.
P:Llavors grogues X llavors verdes
F: 100% Llavors grogues.
2N EXPERIMENT
-Va creuar llavors llises, però de les generacions filials (F1 X F1) i va veure que sortien llavors llises i llavors rugoses (F2)
-Experiment:
F1 X F1: Llavors llises X llavors llises
F2 : Llav llises (75% dominant) i Llav rugoses (25% recessiu)
-Mendel va arribar a la conclusió que l’ informació genètica estava duplicada, és dir cada individu tenia copia de cada caràcter.
-Si només sabien fer llavors llises: LL
-“ “ “ “ rugosa: ll

P: Llavors Grogues X Llavors verdes.
GG LL
F1: 100% Llavors grogues (Gg)
F1 X F1: Llav Grogues X Llav grogues
Gg Gg
F2: Llav. Grogues (75%) Llav. Verdes (25%)
GG Gg Gg gg

Lleis de Mendel
1, Principi de l’ uniformitat
Tots els descendents del encreuament entre 2 races pures són iguals entre si i a un dels seus progenitors.
2, Llei de la segregació
Els 2 factors hereditaris que informen per un mateix caràcter són independents i es separen i es reparteixen entre els seus descendents a l’atzar.
3, Llei
Els caràcters Hereditaris s’hereten de forma independent.