LA POBLACIO A CATALUNYA I A ESPANYA AL SEGLE XIX : El creixement demogràfic:  al segle XIX la mortalitat va disminuir a espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser més gran. Aquest increment va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment o d'un lleuger augment de la natalitat. Les causes principals va ser la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària i la població no va tindre moltes malalties, a partir d'això les grans epidèmies van anar desapareixent de mica en mica. L'augment demogràfic va augmentar. Els moviments migratoris: Molts pagesos van emigrar i van anar cap a Madrid, Barcelona i Biscaia 1860. A Catalunya van emigrar mes pagesos qe a la resta de espanya (barcelonès, valles occidental, bages i el baix llobregat). A una segona etapa molts espanyols van imigrar a Cuba i a la Amèrica Llatina per l'augment de la població. El creixement de les ciutats: l'augment de la urbanització. Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Màlaga van ser les que més van creixer. A Catalunya van creixer la població al final del segle XIX (Barcelona, badalona, sabadell, terrassa i manresa. TRANSFORMACIONS EN L'AGRICULTURA A CATALUNYA I A ESPANYA:  La reforma agrària liberal: conjunt de reformes que el seu objectiu era la dissolució de l'Àntic Règim al camp, així com la introducció de models de propietat i de producció capitalistes (S.XIX). Es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va desmortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l'esglèsia i això va consolidar la propietat privada. Els problemes de l'agricultura a espanya: la reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir a la propietat i es van qedar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats. Les consequències negatives van ser uns rendiments baixos i la pobresa de una bona part de la població agrícola i també el endarreriment agrari. LATIFUNDIS: propietaris absentistes que obtenien beneficis contractant jornalers amb uns salaris baixos. MINIFUNDI: els rendiments amb prou feines donaven per poder mantenir una familia. El desenvolupament agrari a catalunya: La sentència arbrital de guadalupe (1486) permetia als pagesos quedar-se una bona part de la producció i la economia dels privilegiats era menor. Part de la agricultura catalan, es va especialitzar en la viticultura i també hi va haver un desenvolupament del conreu. ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA: La industria tèxtl catalana: 1830 es va iniciar un procès de mecanització amb la instal·lació de les màquines de filar que s'utilitzaven a Gran Bretanya. Al 1860 es van fer industries als costats dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica i van constituir colònies industrials. Els obstacles per a la industrialització: factors negatius: * l'escassa capacitat de compra de la població espanyola com a resultat de la pobresa de la mojoria de la pagesia. * la manca d'inversions i l'absència de buergesia industrial. * els problemes de transport per la inexitència de carreteres i pel retard ferrocarril i l'escassetat de fonts d'energia. PROTECCIONISME: va tenir percussions perquè no va estimular els fabricants a renovar-se, a abatir els costos i, en definitiva, a ser competitius en l'àmbit internacional. Estaven interessats la població de catalunya.

LA MINERIA I EL FERROCARRIL A CATALUNYA I A ESPANYA: L'explotació minera: va començar al 1868 (plom, coure, mercuri i zinc). Les dues activitats mineres principals eren el carbó i el ferro a causa de l'expansió de la siderurgia. (Astúries). La construcció del ferrocarril: la construcció s'una extensa xarxa de ferrocarrils va haver d'esperar fins a la Llei General de Ferrocarils de juny del 1855. La necessitat de construir vies tan ràpid era per estimular el comerç interior.  L'EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL TOMBANT DEL SEGLE XIX: Noves energies i noves indústries: s.XIX es va començar a ultilitzar la elictricitat i el petroli. L'electricitat va fer possible una mecanització més amplia de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció i la baixa dels preus. Es dividia en 2 etapes, una 1880-1914 va ser il·luminar els carrers de les grans ciutats, les fàbriques i els llocs públics; i dos 1914-1930 el seu ús es va estendre a la indústria. La difusió del petroli com a combustible i la ivenció del motor d'explosió va donar pas a la industria del automobil. (Hispano Suiza 1904.). Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l'expansió de la indústri metal·lúrgica i també la industria quimica. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX A CATALUNYA I A ESPANYA: De la societat estamental a la societat de classes: va aparèixer una societat de classes propia d'un Estat capitalista. El sector agrícola i el baix desenvolupament industrial van fer que la burgesi fos feble i que la noblesa conservés molta més influència que en altres països d'Europa. A Espanya la societat va evolucionar més lentament, en canvi a Catalunya el desenvolupament industrial va donar pas a una societat amb uns trets diferencials. La burgesia industrial creixia en nombre i també en rellevància. També s'hi va concentrar la part més important del proletariat espanyol i això va fer que les associacions obreres i l'obrerisme hi tinguessin una força més gran. Les noves classes dirigents.  noblesa terratinent;les noves activitats econòmiques es van arruinar i van haver de vendre el patrimoni. Alta burgesia; la propietària de les noves indústries, les grans companyies i bancs. La burgesia mitjana: era escassa amb petits empresaris industrials, comerciants, professionals liberal, funcionaris. Classes populars: les urbanes estaven formades per obrers, empleats, botiguers i artesans. Els obrers i els empleats treballaven a canvi d'un sou i els artesans i els botiguers comercien amb els seus productes. Les seves condicions de vida eren precàries, llargues jornades de treball, sous baixos, habitatges petits.