Què es el sector terciari? És el sector econòmic que inclou les activitats que presten serveis a la població.
La diversitat del sector de serveis:
Una de les carácterístiques del sector terciari o de serveis és la gran diversitat d’activitats: la sanitat , l’educació…
La societat de la informació: es la máxima expansió del sector terciari.
El sector terciari superior o quaternari: conjunt d’activitats relacionades amb la tècnica i la ciència.
Sector terciari banal: es el sector que inclou les activitats del sector terciari que necessiten poca formació, fins i tot les que no exigeixen cap titulació.
Els serveis i els canvis socials recents.
Els serveis es multipiquen per donar resposta als canvis socials recents.
Tres exemples:
l’augment d’esperança de vida.
La creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina.
La reducció de la jornada laboral.
Caracteristiques del sector terciari:
són molt heterogènies per la diversitat de serveis o la qualificació del personal.
Són activitats intangibles i inmaterials
Estan situades a prop del consumidor.
Tenen un nivell de mecanització relativament baix.
Són activitats en expansió.
están repartides d’una manera desigual.
La seva classificació:
els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació,etc.
Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones
Els serveis de les empreses
Els serveis als consumidors estan relacionats amb el comerç.
Serveis públics: són els que presenten i gestionen els diferents organismes de l’Administració.
Serveis privats: els ofereixen i els gestionen empreses privades.
La millora de l’esperança de vida:
Al segle XX la població mundial va augmentar considerablement perque a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida.una millor alimentació.
Les millores en la higiene.
El descobriment de remeis eficaços.
La sanitat com a servei
La sanitat es un servei social bàsic.El dret a la salut el garanteix l’Estat. Per això també es un servei públic.
Salut y riquesa
El nivell ecònomic d’un país determina en gran manera el nombre i la qualitat del seus serveis sanitaris.
Els països pobres.
Manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccionises com ara el sida , la tuberculosis i la malària.
Països rics.
Els països rics, disposen cada dia més de mitjans científics i tecnològis avançats per combatre determinades malalties.
Turisme
Les causes del desenvolupament del turisme.
l’augment del temps lliure , gràcies a la generalització de la setmana laboral de cinc dies.
Les pensions d’invalidesa i de vellesa.
Una generalització de l’ús de l’automòbil i una millora de xarxa viària.
Els desplaçaments turístics.
Els fluxos de turisme es produeixen preferenment als països més desenvolupats.
Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes , d’on surten moltes persones els caps de setmana i sobretot durant l’estiu.
Els turistes s’allotgen en segones residències, hotels o càmpings situats a la platja o a la muntanya
-uclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emisors.
-uclis turistics intermedis , situats en un radi de fins a 2000 km dels centres emissors.Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres -misors.
La importancia ecònomica del turisme.
Per la economia d’un país, el turisme es una activitat econòmica molt important, perquè representa una font de riquesa.
El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis.
Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transport internacional, amb seu als països desenvolupats.
Factors positius del turisme.
Per un país el turisme representa ingressos elevats i crea molts treballs.
Factors negatius del turisme.
Contrubeix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl ..