L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un mateix terriori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.El territori els estats posseeixen un territori sobre el qual exerceixen el seu poder, esta ben delimitat per unes fronteres.La població són les persones que viuen al territori d'un Estat que tenen una sèrie de drets i d'obligacions que afecten per igual tots el ciutadans. Hi viuen persones de diferents cultures, i d'altres nacionalitats. El poder caracteritza l'Estat. Realitza funcions diverses: Dictar lleis elaborades al Parlament, fa complir les lleis, és responsable de l'ordre a l'interior i també de la seva seguretat al exterior, competència exclusiva en la política exterior, recapta impostos, dirigeix l'economia, administra serveis públics.Als estats democràtics actuals, l'elecció dels governants la fan els ciutadans/es més grans de 18 anys, perquè la sobirania nacional l'exercici del poder, resideix en el poble.Elements dels Estats democràtics La democràcia és directa quan els ciutadans/es, reunits en assemblea o per mitjà de referèndum prenen decisions, sol ser representativa, els ciutadans decideixen per mitjà d'eleccions. Les eleccions han de complir quatre requisits per a que siguin democràtiques: Ser lliures, plurals, s'han de fer per sufragi universal i han de ser periòdiques.
Els partits polítics Són canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política, els partits presenten els seus programes i els candidats/es que concorren a les eleccions, els ciutadans amb el seu vot elegeixen una de les opcions polítiques.La divisió de poders en els règims democràtics existeix la divisió de poders: El Parlament elabora i vota les lleis, fa la funció legislativa, el Govern executa les lleis, fa la funció excecutiva i el poder judicial que aplica les lleis, fa la funció judicial.Diferents tipus d'Estats democràtics presenten diferents modalitats, les monarquies i les repúbliques.Monarquies parlamentàries la màxima autoritat és el Rei, pero la sobirania la té el poble. El rei regna però no governa (fa d'àrbitre), el seu càrrec és vitalici i hereditari. Repúbliques parlamentàries les funcions de cap d'Estat les fa el President de la repúblicam que és elegit per la ciutadania.Estat liberal procura no interferir en l'economia de les empreses ni en les relacions socials, considera que l'economia ha de funcionar segons les pròpies regles i segons la llei del mercat.Estat social defensa la necessitat d'intervenir en alguns àmbits econòmics i socials.Estats centralistes exerceix el poder d'una manera centralitzada que afecten les regions o els territoris que integren l'Estat.Estats descentralitzats exerceix el poder de manera descentralitzsada quan el comparteix amb els diferents territoris que l'integren.Estats no democràtics el poder l'exerceix una sola persona o un grup privilegiat que decideix segons els seus interessos. La monarquia absoluta és aquella en què el rei concentra tot el poder, diuen que actuen en nom de Déu.Dictadura és un règim en el qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb poder absolut. Àmbit polític tres trets principals: Estats Units com a gran potència militar, es tendeix al multilateralisme basat en l'establiment d'acords entre diferents potències polítiques, la irrupció d'estats que s'han orientat vers un trencament violent amb allò que es consideri occidental (Alcaeda) i el protagonisme de Xina amb una economia molt competitiva.


la cultura la gnt conviu en 1 matix trritori prò ls migracions o molts al3 causs fan k això smpr sigui així, ls difrèncis culturals no és dguda a ls caractrístiks físiks d ls prsns sinó a l'educació, manra d viur i pnsar, etc. i a omognïtzació i contribueixen tantsls mitjans d comunicació, com l'augmnt enl nombr i la facilitats dls transxts.
el mrcat comú europu signatl 1957 pr almanya, frança, itàlia, bèlgica,ls països baixos i luxemburg.l tractat d roma prvia k la prospritat d la comunitat econòmica europa (ce) dpndrien d'un mrcat intrior únic, pr la yiur circulació d béns, srvis, prsns i capitals, dsnvolupamnt d'uns yeis comuns. la 1ió europa 1a d ls iniciativs amb efcts imxtants a stat l'aprobació d la 1ió econòmica i montària (uem). a partir d l'1 d gnr dl 1999 l'euro s va convrtir en la monda comuna i l'1 d gnr dl 2002 l'euro va comnçar a circular d manra efctiva, l'eurolimina molts obtacls pr a la yiur circulació d béns, srvis, etc.ls sus objctius són: l'impuls dl progrés econòmic i social, l'afirmació d la idntitat europa en l'àmbit intrnacional, l'implantació d'una ciutadania europa,l dsnvolupamnt d'un spai d yibrtat, sgurtat i justícia il mantnimnt il dsnvolupamnt dl sntit comunitari, és 1 conjunt etrogni d'stats, s manifsta tant enl nivy d dsnvolupamnt com en la divrsitat cultural. 1a política econòmica rgional solidària s va crar pr corrgirls dskilibris dintr dls països d la ue, ddica 1 trç dl prssupost comunitari. s basa enl dsnvolupamnt dls fons structurals i dls fons d co sió: concssió d préstcs, cració d'infrastructurs, ralització d'obrs públiks, etc.procés d'ampliació d la ue amb l'imcorxació d divrsos statsl 2004 il 2007, a rmarcat l'existència d dskilibris entrls nous ils antics mmbrs. la ue stà formada pr 1a sèrie d'organitzacions supranacionals.l consy europu stà format pls caps d'stats o d govrn dls stats mmbrs.el consy d minis3 stà format pr rprsntants dls stats k intgrn la ue, s prnn ls dcisions més imxtants.l parlamnt europu éslgit pr sufragi 1ivrsal, exercix la funció lgislativa fa i rforma ls yeis. la comissió europa fa la funció exccutiva, la comissió stà formada pl prsidnt ils comissaris.el tribunal d justícia fa la funció judicial, garantixl complimnt d ls yeis comunitàris. política agrària comuna la ue al principi va potnciar molt l'agricultura pr provirls stats comunitaris sns avr d dpndr d'al3 països, pr fomntar 1a agricultura intnsiva i miyorar la producció, va assgurar al agricultors 1 pru intrssant prls sus products, va limitar ls imxtacions d fora d la ue. Objectius de la PAC que té com a finalitat aconseguir l'autoconsum de la UE, ha donat com a resultat un gran augment de la producció agrícola i ramadera, però ha estat tan considerable, que supera la capacitat de consum dels europeus. Propostes noves: Reduir la superfície dedicada als conreus, convertir una part de les terres en zones forestals, reduir els preus de garanties i orientar la agricultura a la producció de qualitat.El sector pesquer comunitari la política comuna (PPC) s'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb estats que es troben fora de la UE.