Formes d’ajudar: Consell és una forma d'ajudar a la gent a sobreportar els problemes, clarificar i assolir objectius personals. Tipus d'estratègies: 1. Oferir consell: oferir a una persona la teva opinió sobre quin seria el millor camí de l'acció basada en la teva visió de la situació (més curt que aconsellar) 2. Oferir informació 3. Dirigir una acció: és realitzar quelcom en nom d'algunes persones o actuar per a proporcionar a altres la satisfacció de les necessitats immediates. Ex: diners, menjar 4. Ensenyar: ajudar a adquirir coneixemnets i habilitats. 5. Canvis de sistemes: treballar per a influir i millorar sistemes que estan provocant dificultats a les persones. 6. Aconsellar: ajudar a una persona a explorar un problema, clarificar qüestions conflictives i descobrir formes alternatives d'enfrontar-se al problema, de manera que pugui decidir què fer respecte aquest (més llarg que oferir consell) Qui són els que ajuden: - Assitents professionals: són persones amb una ocupació concreta en la intervenció social. Tenen un etrenament especialitzat. Ex: TS - Assitents paraprofessionals: tenen definit el seu rol d'assitència el qual no constitueix la major part de la seva feina o representa quelcom dominant a les seves vides. Ex: Capellà, director de personal, etc. - Assitents en general: no tenen un rol d'assitència definit, però degut a la seva ocupació o situació social, tenen el compromís i es troben en situacions en les que ofereixen ajuda. Ex: advocats Situació de crisis: és el moment en el que el professional porti el control (deicideixi pel client). Ex: malalts mentals o quan una vida corre perill. Haurien de ser honest i sincers, permetre que el client sàpiga que comprenen el seu marc de referència i que els veuen empàticament.
Pre-adolescent (12-14): Inicis del pensament abstracte, pensaments molt lligats a la realitat.
Amics -> Grup d'amics excloent.
Rebel (fa la protesta, trenca, tira...)
Família -> Busca la independència i vol que el tractin com un igual però no té les capacitats, ni l'autonomia suficients.
Futur -> No pensa amb el futur.
Sentiments
Adolescent (14-16): Consolidació del pensament abstracte
Amics -> Són un grup que hem permetran aconseguir uns interessos/aficions, lligada amb la busca d'identitat de cadascú.
Revolucionari (Intenta fer un canvi...)
Família -> Busca la independència i vol que el tractin com un igual i aquí ja té més eines ja que el pensament és més lògic i la conversa amb ells es més coherents.
Futur -> Pensa amb el futur amb més força tot i que la maduresa li porta certes incongruències.
Sentiments
AVIS: vocabulari -> vosté (sense argots)
Preguntes curtes -> “manera clara” -> presten una atenció baixa.
Proximitat en l'espai: encara que no ens agradi.
Llenguatge corporal: tocar a l'avi. (mostres d'afecte)
Continguts: soledat (tristesa) - per que vol o per abandono.
- por a la mort: escoltar o li treiem ferro pero sense realista sense incomodar.
Familia i fills: passat (te molt valors per a ells)
Jubilació – Diner: canvi q es poden assumir ono
Observació: suposa la percepció d’un fenomen que es selecciona i es registra sense haver-lo manipulat convertint-se l’observador en “testigo” passiu de lo que ha passat. Fa referencia al nostre passat i allo que vivim. Es converteix en una tècnica científica quan(paràmetres): - té formulat un objectiu d’investigació, - es planteja i registra de forma sistemàtica, - es somet a comprovacions i controls sobre la seva validesa i fiabilitat. Tipus: Autoobservació: l’observador s’observa a ell mateix i amb independència del procediment d’observació i registres utilitzats. Observació sistemàtica: procediment d’observació sistemàtic i delliberat d’una conducta que es registra de manera que es poden codificar i analitzar els resultats obtinguts. Observació participant: es produeix quan els observadors formen part del camp d’observació, és a dir, l’observador està en una relació cara a cara amb els observadors recollint dades al mateix temps que participa amb ells. DEF: Observació sistemàtica: tècnica fonamental en la investigació qualitativa i proporciona una representació de la realitat en la qual intervenen la percepció i la interpretació de l’observador. L’observador al no participar en l’acció pot centrar-se més en l’atenció que ha de posar per a observar el fenòmen. L’observador no pot provocar amb la seva conducta l’aparició de determinades accions de comportament que li interessin. L’investigador sap quins aspectes de l’activitat son rellevants per al seu treball i té la posibilitat de desenvolupar uns criteris metodologics i un registre d’observacions abans de començar la recollida de dades.
Criteris metodològics: són precisos per a tenir presents a l’hora de planificar les fases de l’observació. Tipus: Obj de l’observació: s’ha de dilimitar bé un obj evitant formular-lo molt ampli i imprecis. Sempre contestant a la preg que s’observara? Estrategia que s’ha de seguir: Inductora: segueix un enfocament empiric, parteix dels fenòmens observats i s’apolla en les dades. Deductiva: s’apolla en un marc teòric, permet formular hipòtesi o suposicions de la realitat existent. Tipus d’observació: Directa: apuntem en viu el que esta passant mitjançant el que veiem. Indirecta: apuntem el que interpretem. Nivell de sistematització: sistematitzat, no sistematitzat i parcial. Nivell de participació: Observació no participant o participant. Nivells de descripció: elecció d’un criteri sobre la segmentació de la conducta i la demarcació de les seves unitats. Descr. Molecular: la més petita. Exigeix una codificació minuciosa segmentada en unitats minimes. Descr. Molar: Es més general i de major nivell d’abstracció. Tipus de mostreig: mostreig temporal contiunu: l’observador contempla el succes durant tot el seu transcurs. S’utilitza quan els succesos són de curta durada. Mostr Puntual: cada X temps es recull el que està passant. S’utilitza en llargues durades. Mostr d’interval: S’observen aquells comportaments que succeeixen durant un període de temps curt. (10 min...) Mostr d’aconteixements: l’observador contempla un comportament en funció de la presencia d’un altre. Anotació: mètode en el qual seran registrades les conductes que estan sent observades. Registre: representació de la realitat per part de l’observador mitjançant l’utilització de còdis determinats. S’ha de tenir en compte: -El problema d’investigació formulat i els obj proposats, -El context k rodeja al fenomen. –La naturalesa del fenomen.