sectors institucionals són: * Societats no financeres (produeixen bens i serveis -no financers- destinats a la venda) * Institucions de crèdit (canalitzen l'estalvi i financen a la resta dels agents) * Empreses d'assegurances (cobertura de riscos) * Administracions públiques (producció de bens i serveis públics -no destinats a la venda-; redistribució de la renda, etc.) * Famílies i institucions privades sense ànim de lucre (consum) * Resta del mon (operacions amb no residents)

Pressupostos Generals de lEstat estaran integrats per: a) Els pressupostos dels òrgans amb dotació diferenciada i dels subjectes que integren el sector públic administratiu. b) Els pressupostos doperacions corrents i els doperacions de capital i financeres de les entitats del sector públic empresarial i del sector públic fundacional. c) Els pressupostos dels fons als quals es refereix larticle 2.2 daquesta llei (fons mancats de
personalitat jurídica la dotació dels quals sefectuï majoritàriament des dels Pressupostos

Generals de lEstat) En lapartat 2 daquest mateix article sespecifica que els Pressupostos Generals de lEstat determinaran: a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconèixer els subjectes referits en el paràgraf a) de lapartat anterior. b) Els drets a reconèixer durant el corresponent exercici pels ens esmentats en el paràgraf anterior c) Les despeses i ingressos i les operacions dinversió i financeres a realitzar per les entitats contemplades en el paràgraf b) de lapartat anterior d) Els objectius a assolir en

lexercici per cadascun dels gestors responsables dels programes amb els recursos que els assigna el respectiu pressupost e) Les estimacions dels beneficis fiscals que afectin als tributs de lEstat f) Les operacions financeres dels fons als que es fa referència a lapartat c) del paràgraf anterior Com a document regulador de l'activitat econòmica i financera del sector públic, el pressupost és controlat pel Parlament, en el
moment de la seva aprovació inicial, en les seves modificacions, i en la seva fiscalització final. La normativa

bàsica que regula l'activitat pressupostària està integrada, en el cas espanyol, pels següents aspectes:
La Constitució Espanyola, de 27 de desembre de 1978, que estableix alguns criteris bàsic
per a l'activitat pressupostària (art. 134): - Caràcter anual (des del 1972 els pressupostos ja eren anuals, si bé prèviament havien estat bianuals) - Han d'incloure la totalitat dels ingressos i les despeses - Han de consignar l'import de les despeses fiscals - Han d'ésser presentats pel govern tres mesos abans de que expirin els de

l'any anterior - Si els pressupostos no s'aproven abans del primer dia de l'exercici per al qual han de
ser aplicats, es produeix una pròrroga automàtica dels de l'any anterior, fins que s'aprovin els nous - Les proposicions o esmenes que suposin augment dels crèdits o disminució dels ingressos, requeriran la conformitat del govern per a ésser tramitades - Les lleis de pressupostos de cada any no poden crear tributs. Només poden modificar- les quan una llei tributària substantiva ho faci preveure - Un cop aprovat el

pressupost hauran de ser tramitats com projecte de llei (és a dir amb un caràcter equivalent al de la Llei de Pressupostos de cada any) els augments de les despeses o la reducció dels ingressos corresponents a l'exercici pressupostari. La Llei 47/2003 General Pressupostària Les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada any, que inclou un text articulat, i els estats d'ingressos i despeses del pressupost per a l'exercici corresponent.

INGRESSOS: Impostos directes: Impostos aplicats als ciutadans en funció del seu patrimoni o de la seva renda (inclouen les sancions derivades d'aquests impostos).Impostos indirectes: Impostos aplicats als ciutadans en funció de les seves despeses o de les compres i vendes de béns (inclouen les sancions derivades d'aquests impostos).Taxes i altres ingressos: Ingressos per utilització de béns públics (concessions) i per l'adquisició de béns o serveis subministrats pel sector públic (venda de publicacions, segells de correus, taxes acadèmiques), i

multes.Transferències corrents: Ingressos rebuts sense contrapartida directa per part dels qui elsproporcionen, i destinats a finançar operacions corrents (transferències de recursos entrediversos agents de la pròpia Administració, participació en ingressos d'altres entitats, ingressos per les loteries de l'Estat).Ingressos patrimonials: Ingressos per rendes de les propietats de l'Estat i de les activitats que realitzi en règim de dret privat (dividends i interessos de les seves inversions financeres,lloguers).Alienació d'inversions reals: Ingressos derivats de la venda de béns de capital del sector públic (venda de terrenys o d'altres inversions reals).Transferències de

capital: Recursos rebuts sense contrapartida destinats a l'adquisició de béns de capital (transferència de recursos entre agents de l'Administració, destinats a l'adquisició de béns de capital).Variació d'actius financers: Ingressos procedents de la venda o la cancel·lació d'actius financer (Per exemple privatització d'empreses que han sigut públiques, o ingressos per crèdits retornats a l'Administració).Variació de passius financers: Ingressos procedents de l'emissió de deute públic i de l'obtenció de crèdits, en general, per part de l'Administració.

DESPESES: Personal: Retribucions i indemnitzacions pagades pel sector públic al seu personal per raó del treball que realitza, o del lloc de residència obligada.Compra de béns i serveis: Adquisició de béns i serveis necessaris per a l'exercici de les activitats del sector públic, que no suposen un increment del capital o del patrimoni públic.Interessos: Càrrega financera per interessos derivada del deute públic emès.Transferències corrents: Pagaments sense contrapartida per part dels receptors, destinats al
finançament d'operacions corrents (subvencions a empreses, a Comunitats Autònomes o

Ajuntaments, subsidis d'atur, etc.). Fons de contingència: destinat a fer front durant lexercici pressupostari a necessitats inajornables, de caràcter no discrecional, amb un import del 2% del total de les despeses per a
operacions no financeres. Inversions reals: Despeses destinades a l'adquisició de béns de capital, és a dir que suposen un augment del patrimoni o capital públic (edificacions, maquinària, etc.). Transferències de capital:

Pagaments sense contrapartida per part dels receptors, els quals els destinen a finançar inversions, és a dir despeses de capital (subvencions per a la construcció d'edificacions o per a l'adquisició de maquinària). Variació d'actius financers: Despeses per adquisició d'actius financers o per la concessió de crèdits (adquisició d'accions d'empreses que es nacionalitzen, etc.) Variació de passius financers: Amortització del deute emès.

Principis pressupostaris
Principis polítics: a) Principi de competència: Aquest principi afirma tradicionalment la sobirania del poble per a fixar els recursos i les obligacions de l'Estat. El repartiment actual de funcions porta a reforçar la funció de l'executiu, que elabora el pressupost i, fins i tot, té prerrogatives que limiten les esmenes.b) Principi d'universalitat: Estableix la inclusió de la totalitat dels ingressos i les despeses en elpressupost.c) Principi de claretat: Estableix la necessitat de que el pressupost tingui una estructura que permeti reconéixer la procedència dels ingressos i la finalitat de les despeses.d) Principi d'especialitat qualitativa: Determina que tots els recursos previstos en el pressupost han d'ésser assignats estrictament a les finalitats establertes.e) Principi de publicitat:

Exigeix que les diferents fases del cicle pressupostari estiguin obertes a la informació del públic en general.f) Principi d'exactitud: Els recursos i les despeses recollides en el document pressupostari hand'acostar-se el màxim possible als ingressos i despeses de l'execució pressupostària.g) Princici d'anticipació: El pressupost ha d'ésser aprovat pel parlament abans de començar l'exercici pressupostari. Principis comptables: a) Principi de pressupost brut: Les partides pressupostàries han d'ésser establertes sense cap deducció. Es a dir, les despeses no poden ésser deduïdes dels ingressos, encara que contribueixin a fer-los possibles, sinó que han de constar sempre separadament. b) Principi d'unitat de caixa: Tots els ingressos i pagaments han de centralitzar-se en una tresoreria única, a la que ha de correspondre la gestió de tots els cabals públics. c) Principi d'especificació: Tots els ingressos i pagaments han d'ésser classificats d'acord amb criteris lògics, establerts en base a la seva naturalesa específica.

d) Principi d'exercici tancat: El pressupost ha de recollir exclusivament els ingressos i les despeses executats realment durant el període temporal de vigència del pressupost. Principis econòmics: a) Principi de gestió mínima: El pressupost ha d'ésser el més reduït possible. Des del punt de vista clàssic es justifica per la consideració de la despesa pública com exclusivament de caràcter consumtiu. b) Principi d'equilibri pressupostari: Les despeses pressupostàries han d'ésser finançades en la seva totalitat pels ingressos ordinaris. c) Principi de neutralitat impositiva: Els impostos tenen com única finalitat la recaptació, és a dir, l'obtenció dels recursos necessaris per a

desenvolupar l'acció del sector públic, i no és convenient que alterin la distribució dels ingressos, ja que això pot obstaculitzar el desenvolupament econòmic. La visió moderna accepta la funció redistributiva de l'Estat a través de la imposició, malgrat que també es pot realitzar mitjançant altres instruments. d) Principi d'autoliquidació del deute: L'objectiu seria el de limitar l'absorció d'estalvi privat que representa l'emissió del deute, i evitar la càrrega que es trasllada a les futures generacions.

L'impost. Els impostos són aquells ingressos que tant el govern central com altres nivells territorials del govern reben del sector privat, amb caràcter coactiu i sense contraprestació directa, i que es basen en la renda -percebuda o gastada-, la riquesa, o en determinats actes de consum o de transmissió dels contribuents. Les característiques diferencials més importants dels impostos en relació a la resta de tributs són el fet de que no existeixi cap contraprestació concreta i directa per part de l'Estat, com a contrapartida al pagament dels impostos, i, daltra, el seu caràcter coactiu, és a dir, que el sector Públic determina de forma unilateral el concepte -i la quantitat- pel qual els agents privats estan obligats a pagar.

Conceptes bàsics: Subjecte passiu: és lobligat tributari que, ha de complir lobligació tributària Obligat tributari: persones físiques o jurídiques i entitats a les quals la normativa tributària imposa el compliment dobligacions tributàries. Contribuent: subjecte passiu que realitza el fet imposable (art. 36.2 LGT). Substitut del contribuent: és la persona física o jurídica o lentitat que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligada a complir lobligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a la mateixa. Fet imposable: és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixat per la Llei per a

configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l'obligació tributària. Exempció tributària: situació en la qual, malgrat que es produeix el fet imposable, la llei eximeix del compliment de lobligació tributària. Base imposable: és la magnitud dinerària o daltra naturalesa que resulta de la medició o
valoració del fet imposable. Es pot efectuar per diferents procediments, que són determinats per la llei pròpia de cada tribut: Estimació directa (a partir de declaracions o de documents presentats, o bé de dades de llibres o de registres), Estimació objectiva (en funció de signes, índex o mòduls) y Estimació indirecta (a partir de dades i antecedents disponibles, dades econòmiques representatives de l'activitat, elements que acreditin l'existència de

béns o de rendes, etc.) Base liquidable: resultat d'aplicar a la base imposable les reduccions que estableixi la Llei pròpia de cada tribut (art. 54 LGT) Tipus de gravamen: xifra, coeficient o percentatge que saplica a la base liquidable per a determinar la quota tributària (art. 55 LGT) Quota tributària: Resultat d'aplicar el tipus de gravamen (que pot ser un tipus variable o fix) a la base liquidable. Deute tributari: Quota o quantitat a ingressar que resulti de lobligació tributària. I

Impost sobre la renda personal És un impost amb una gran potència recaptatoria i s'aplica en la pràctica totalitat dels estats occidentals. El seu gran avantatge front a d'altres impostos és que manté un contacte direct amb el contribuent, i no només amb el subjecte passiu, ja que, com s'ha vist, en aquest impost ambdues figures coincideixen

 * Definició: Impost directe, de caràcter personal, amb tipus impositiu, en general, progressiu que grava la renda obtinguda pel subjecte passiu. * Base imposable: L'objecte del gravàmen és, en general, la renda neta, és a dir la renda percebuda, menys les despeses generades per a obtenir-la. Així, el concepte de renda fiscal inclou: ?? Rendes regulars i irregulars: es considera renda regular la que és percebuda amb periodicitat regular en el temps, com, pere exemple, cada mes, cada trimestre o cada any. S'anomena renda irregular la que es percebeix sense cap tipus de regularitat en el temps. ?? Rendes esperades i no esperades: s'anomena renda esperada a la renda que el perceptor té previst rebre, com, per exemple, els sous, mentre que la inesperada serà la que reb el perceptor de

manera imprevista, com ara un premi de loteria. ?? Rendes realitzades i no realitzades: s'anomena renda realitzada aquella que representa un increment monetari per algun concepte per al perceptor. Renda no realitzada és la que representa un increment en el valor dels béns d'un subjecte, però no un increment de les disponibilitats monetàries efectives: serà renda realitzada en el moment en el qual es faci la venda del bé en qüestió i s'incrementi efectivament la renda monetària. ?? Rendes imputades: s'anomena renda imputada aquells ingressos que es deixan de percebre com a conseqüència de la utilització d'un bé per part del seu propietari. Es pot assimilar al cost d'oportunitat d'un bé. Impost sobre la renda de societats * Definició: És un impost directe, que grava la renda global de les societats, és a dir, els beneficis de la seva activitat econòmica i de qualsevol orígen (És a dir, tant els

resultats ordinaris -d'explotació i financers- com els extraordinaris). Impost sobre el patrimoni: impost directe i general que recau únicament sobre les persones físiques i que afecta a tots els béns i drets amb contingut econòmic del subjecte. Impost sobre successions i donacions: És un impost directe, la base imponible del qual és l'import de l'herència que es transfereix o la donació que es rep, que inclou tots els béns i drets transmesos tan situats en territori espanyol com en lestranger. Els elements que determinen la quota són: el volum de l'herència; el grau de parentiu; i el nivell de riquesa del receptor de l'herència o donació.

LImpost sobre el Valor Afegit (IVA) és, com sha dit, la figura dimposició indirecta daplicació generalitzada en els estats de la Unió Europea i també en altres països del món, pels avantatges que comporta la seva aplicació i limportant potencial recaptatori que aporta. Per tant, aquest tribut recau sobre tot tipus de consums i grava: Els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris o professionals. Les adquisicions intracomunitàries de béns. Les importacions de béns.