Felip III,el govern del privats:Felip III fill i successor de Felip II.Tant ell com els seus successors van renunciar a exercir les tasques de govern i les deixaren a mans de ministres omnipotents els validos o privats.Felip III va tenir un regnat breu i en general pacífic.Lliurà el govern al duc de Lerma que va aconseguir mantenir la pau a l'exterior després de signar als Països Baixos la Treva dels Dotze Anys(1609).A l'interior el fet més rellevant va ser l'expulsió dels moriscos (1609).Felip IV:La fi de l'hegemonia a Europa:Amb Felip IV Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus.Les causes d'aquest canvi les hem de buscar en l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys(1618-1648).El comte-duc d'Olivares privat del rei era un partidari decidit de la guerra amb la qual pretenia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa i Frenar el protagonisme de França.Carles II:La fi de la monarquia dels Habsburg:Carles II va morir sense descendència cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès(felip de Brobó)i els de l'austríac(carles d'Àustria).La monarquia Hispànica:L'herència que va rebre Carles I el convertí en el primer monarca que ostentava alhora els titols de rei de Castella i de la Corona d'Aragó.La nova monarquia hispanica estava liderada per Castella.La majoria dels càrrecs politics religiosos i militars eren en mans de la noblesa castellana.Les institucions reials a Catalunya:Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic.El Consell d'Aragó:Fou creat el 1494 per Ferran el Catòlic i tenia la seu a Castella.Aquest Consell tenia una funció consultiva i assessorava el rei en qüestions de govern que afectaven els territoris.El virrei:Era el representant del rei a Catalunya.La seva tasca a consistia a dirigir l'adminstració reial al Principat i molt sovint requeia en nobles castellans.Les institucions de govern catalanes:Les corts:La tendencia autoritaria i centralizadora de la monarquia va fer que al llarg del segles XVI i XVII els reis convoquesin molt poques vegades les Corts catalanes.Aquest fet va provocar la paràlisi del sistema administratiu i legal de Catalunya que no podia modificar-se sense l'aprovació de les corts.

La diputació del general o generalitat:Va continuar existint amb els mateixos components i funcions.A partir del 1652 els reis van començar a intervenir en la tria dels seus membres mitjançant la proposta de les persones que participaven en el sorteig dels carrecs per insculació.Els consells:Consells formats per representants dels tres estaments que es renovaven anualment pel sistema d'insaculació.Les causes del conflicte:La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.En primer lloc va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.En segon lloc va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d'Olivares privat o valido de Felip IV.L'any 1626 les Corts catalanes van rebutjar la proposta de la Unión de Armas d'Olivares que pretenia repartir entre tots els regnes de la monarquia hispànica el manteniment de l'exèrcit del rei.La revolta dels segadors:El problema amb els soldats que havien d'allotjar-se a Catalunya es va gauditzar cap a l'any 1640 com a conseqüencia de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana.La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjarse els soldats.El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang en que un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats i hi hagué diversos morts.La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat tant contra elssenyors que els ofegaven amb impostos senyorials com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a ferse carrec de les despeses de la guerra.L'enfrontament amb la monarquia(1640-1652):Les classes de benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi.Pau Claris president de la Generalitat va establir contactes amb frança i va proposar la integració de Catalunya a la corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.La guerra a Catalunya es va acabar el 1652 any en que la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.La guerra entre França i la monarquia hispanica es va prolongar fins al 1659 en que es va signar la Pau dels Pirineus per la qual espanya lliurava a França el Rosello i una part de la Cerdanya.