Els espais naturals protegits tenen dos grans beneficis els quals són: la protecció I la conservació. La protecció consisteix a resguardar una població, un hàbitat o un ecosistema d’un perill rodejant-lo, protegint-lo. I la conservació consisteix a mantenir i cuidar aquests espais mitjançant mesures positives per mantenir la bellesa dels paisatges, la singularitat de la seva vegetació, la fauna, el relleu... A més a més també hi ha d’altres beneficis com la prohibició de poder talar arbres, o utilitzar aquestes zones per construir o comercialitzar. Per tant el benefici més gran d’aquests espais protegits seria la protecció dels ecosistemes tant terrestres com aquàtics i fomentar la preservació dels recursos naturals.

La intensificació de l’efecte hivernacle es produeix per la contaminació (deguda sobretot a la expulsió de CO2 i gasos contaminants). Aquests gasos impedeixen que la radiació infraroja s’escapi a l’espai causant el reescalfament  del planeta; i per tant la concentració d’aquests contribueix al canvi climàtic. La intensificació d’aquest produeix que tots els gasos contaminants produeixin pluja àcida ocasionant greus perjudicis a la flora, la fauna i als edificis.

Els riscos associats a la dinàmica interna de la Terra es produeixen a causa de la calor interna, que motiva el moviment de les plaques tectòniques i produeix els terratrèmols. Aquestes tenen diferents tipus de moviments. Els convergents, quan xoquen una placa continental i una oceànica, o bé dues plaques continentals. Els divergents, són els moviments de separació de les plaques en que es forma nova escorça oceànica. Els laterals, quan les plaques es mouen lateralment la una amb la altra. Per tant aquests moviments de plaques produeixen el risc sísmic. Els moviments sísmics o terratrèmols són sacsejades de la superfície terrestre, produït per aquests moviments i xocs entre les plaques tectòniques. Els ric volcànic es produeix per l’acumulació de gasos i materials incandescents.

Són unes mesures, l’objectiu de les quals és minimitzar els efectes negatius dels diferents riscos, tant associats a la dinàmica interna o externa de la terra i els fenòmens meteorològics. Mesures preventives: són totes aquelles que es produeixi el fenomen. Són preferibles a les mesures correctores. Necessiten una avaluació prèvia de l’impacte que permeti predir els possibles efectes sobre el medi. Mesures correctores: són totes aquelles que es deuen a terme després que s’hagi produït el fenomen. Estan destinades a reduir o eliminar els agents que han provocat el fenomen. Mesures predictives: l’objectiu és anunciar amb antelació el possible genoma. Un exemple seria l’elaboració d’un mapa de risc.

 S’associen a la dinàmica externa, perquè el seu origen no està lligat a la calor interna de la terra que provoca els moviments sísmics i erupcions volcàniques, sinó que el seu origen són fenòmens atmosfèrics de gran virulència. Aquests són: Inundacions i avingudes: produïdes per grans precipitacions. Sequeres: degudes a l’absència de precipitacions. Ciclons i tempestes tropicals: produït per una baixa pressió atmosfèrica i una temperatura de l’aigua superior a 27ºC. Tornados: que es formen per les mescles d’aires càlid, humits, freds i secs. Llamps: són descàrregues elèctriques produïdes en núvols d’una tempesta.