vista social Piràmide social molt estricte

Déureinoblesclerovilaservos

implantació del feudalisme (vassallatge de camperols al rei)

progressiva ascensió de la burgesia

importància de conceptes com l'honor el valor la fidelitat...

vista cultural naixement de llengües romàniques

teocentrisme (deu es el centre de tot)

introducció de l'alta cultura als monestirs i a les corts

finalitat sovint didàctica i moralitzadora en la literatura

Trobadors

- Poetes, només escrivien en llatí

- Joglars, anaven de cort en cort cantant els poemes

- Trobadors, escrivien i cantaven els poemes que escrivien

escrivien en occità perquè era la llengua de la cultura

- Cançó: gènere que servia per cantar l’amor, exactament l’amor cortès.

- Sirventès: Poemes d’atac ja sigui: personal, polític o ideològic.

- Plany: Gènere d’element fúnebre ja q es el cant a una persona que ha mort

- Alba: expressa disgust dels 2 enamorats quan arriba l’alba, la matinada, i s’han de separar./ el Guaita(és com el vigilant, normalment amic del trobador, es posava un tros lluny dels enamorats per avisar si arribava algú.

- Pastorel·la: poema entre trobador i una pastora que es troben en ple camp



Guillem de Cabestany-> famós per la llegenda del cor

Guillem de Berguedà-> va morir assassinat per un (cortès) perquè en els seus poemes els posava a parir

Cerveri de Girona-> amb l'obra mes extensa de la lírica trobadoresca

ramon Llull, Neix a ciutat de mallorca, fill de pares barcelonins establerts a l'illa despreés de la conquesta-va ser senescal de jaume II. D'aquesta vida cortesana prové el seu conreu de la poesia trobadoresca i lassimilació de l'esperit cavalleresc. es casa amb blanca i te dos fills. vida: la coneixem gràcies a un relat anònim--> vida coetània.i gràcies a les referencies que dóna en les seves obres.a partir dels 30 anys es produí la conversió. li apareix 5 vegades crist quan intentava acabar un poema.i es dedica a:-convertir infidels i predicar.-escriure llibres per combatre els errors de les altres creences..-fundar escoles i monestirs on els futurs missioners poguéssin formar-se.(per fer-ho demana ajuda a les autoritas polítiques i eclesiàstiques.En definitva es converteix en un activista que s'atrevirà a anar a la terra dels infidels per adoctrinar-los. Fa una granactivitat no para mai, tot i així escriu una obra inmensa en català i llatí.etapa de formació:es retira a puig de randa i es dedica plenament a la seva formació.estudia: teologia, llatí, àrab... durà uns 9 o 10 anysi escriu uns 17 llibres.la seva primera obra llibre de contemplació en deu, conté tot el seu pensament però s'adona que ha de trobar un étode d'organitzar les seves idees que ell anomena ART MAJOR art(llibres que escriu).el 1275 funda un col.legi a miramar.etapa de viatges:viatja constantment a roma terra santa egipte... a parís a la universitat de sorbona es proclamat mestre en arts.Presenta varis plans al papa, sense éxit.i a tunis es dedica a la controvèrsia teològica dels seguidors de Mahoma.es un període de gran activitat on es empresonat, redacta llibres,etc, mor a Tunis el 1315. esta enterrat a l'església de sant Francesc, a palma de Mallorca. 
 



importància de ramon llull:es un cas insòlit en la cultura medieval: per la bellesa i perfecció dels seus escrits i la magnitud de la seva obra.La finalitat de llull no es literaria sino didàctica sempre.llull es posa el repte de trobar raons d'alló que es considera una fe.(les autoritats eclesiàstiques no ho veien gaire bé.) acordar creença i raó.Fa servir 4 llenguas provençal(trobadoresca), llatí, àrabi català.Usa una llengua vulgar com el català en obres filosòfiques i científiques.Crea un llenguatge senzill i entenedor.Desenvolupa una sintaxi culta i una popular.fa un gran treball en el camp lèxic.és el creador de la llengua literària catalana(primer gran clàssic de les lletres catalanes)peró ell mai te una intenció literària,practica una literatura doctrinal en tot el que escriu, sigui una novela un poema...etc.llull esdevé un mestre en l'us de l'exemplum i l'al·legoria. ex: llibre de les bèsties.exemplum:narració breu amb un contingut moral o didàctic.al.legoria:metàfora especificada que es manté al llarg del text. Autor de lul·liana es compon de 265 volum . I autor de llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna

Bernat Metge:
va serun dels funcionaris de la Cancelleria Reial,és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’Humanisme italià.Les seves obres presenten una prosa culta i elegant.L’obra més important és Lo somni.escrit l’any 1399 amb l’objectiu de convèncer de la seva innocència el rei Martí l’Humà.Metge havia estat acusat de grans delictes polítics i financers i del presumpte assassinat del rei Joan I,mort de manera inesperada en un lloc apartat.Al judici el fiscal no va poder demostrar la certesa de les acusacions,Metge fou condemnat a presó on va estar tancat fins que el rei li concedí el perdó el 7 de desembre de 1398.  lo somni:és una obra humanista per l'aparició de diàlegs,bèsties místiques i persontages com Morfeu.Rep influència dels clàssics i dels italians,com Dante. L'obra són 4 llibres:1.-explica la immortalitat del rei per pròpia veu d'ell. Hi ha un racionalisme que fa dubtar de la immortalitat.2.- explica que l'ànima de Joan I és al purgatori,camí al paradís.3.-condemna les dones a l'estil Bocaccio,per mitjà d'Orfeu,Virgili i Tirèsies.4.-elogia les dones amb virtuts per apropar-se a la reina. 

novel·la cavalleresca: es contreien al voltant de la germandat, cavallers per defensar al rei, el poble i l'església amb caràcter de honor coratge justícia i generositat.

Famoses per el rei Artús i els cavallers de la taula rodona



Ausiàs March
va néixer a Gandia el 1400 I va morir a València el 1459. Fill d'una família de poetes I cavallers, va participar al servi d'Alfons el magnànim, que el nomena falconer reial. Es va casar dues vegades, no tingué descendència legitima, però si fills naturals. La poesia de March proposa el trencament amb la poesia de tradició trobadoresca. La componen 128 poemes, on expressa els seus sentiments amb un to directe, personal. l'home i el poeta son el mateix, apareix amb totes les virtuts i els defectes, amb els dubtes i les certeses, parla d'allò que l'obsessiona: amor, relaciona de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. L'obra marquiana es pot estructurar per la temàtica i el to en diferents blocs: cants d'amor, cants morals i de mort. · Cants d'amor: son el tema central dels quals és l'amor. Ausiàs Mach parlar d'amor és parlar de dona, de la dona individualitzada, idèntica en virtuts i defectes a qualsevol ésser humà. Són dones reals, que afronten l'amor intel·lectual. Els Cants d'amor s'organitzen entorn de cinc senhals de pervivència trobadoresca: plena de seny, llir entre cards, oh folla amor, amor, amor i mon darrer bé. · Cants Morals: poemes basats en la tradició filosòfica d'Aristòtil i sant Tomàs que el porten a l'anàlisi dels seus sentiments i les seves contradiccions. · Cants de Mort: els constitueixen sis llargs poemes escrits en la vellesa, en què la mort hi és personalitzada i el poeta la veu, com a alliberament del dolor d'haver perdut la capacitat d'estimar i com a prologa de dues incògnites : destí de la dona estimada en el més enllà i la justícia de Déu.