L’ENCÍS QUE FUIG, MARIA ANTÒNIA SALVÀ

Biografia
Maria Antònia Salvà(1869-1958)
és una poetessa que sempre tindrà en un determinat tractament de la natura el seu caràcter més definidor. En efecte, els elements naturals, com a via d’accés al diví són presents en bona part dels seus poemes. Aquesta característica és atribuïble, en un principi a la influència de Jacint Verdaguer i de Miquel Costa i Llobera. Fou una dona de gran vitalitat, col·laborà en múltiples publicacions i esdeveniments culturals, i avui dia és considerada la pionera de la poesia catalana moderna escrita per dones. Josep Carner valorà i ajudà a la divulgació de la seva poesia, de la seva obra podem destacar Espigues en flor(1926) i El retorn(1934).
Temàtica
El poema tracta el tema de la fugacitat del temps, posant com a exemple, els elements que formen la natura.
La temàtica està dividida en cada una de les estrofes de la següent manera:
 1ª presentació d’alguns elements de la natura (boira, vent, neu)
 2ª l’autora identifica tots aquests elements de la natura amb la Bellesa
 3ª idealitza la Bellesa identificada amb la natura, expressa la seva fugacitat i els sentiments contradictoris que la visió d’aquesta bellesa li produeixen (plaer i enyorança)

4ª torna a expressar el sentiment contradictori que produeix la vivència de la Bellesa (neguit per la seva fugacitat i agraïment per haver-la viscut)

5ª expressa el plaer que sent per tot allò que és fugaç (divinització de la natura)



Figures retòriques
Anàfora: Oh aquell desfici qui mais'agombola! Oh aquella amor consirosa i plaent (v 17 i 18). Polisíndeton: de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola, boira del cim o fontana d'argent! Enumeració: Boira que el cim [...] poncelles descloses. Hipèrbaton:3 hipèrbatons:“Dins el misteri que esfulla les roses veig la Bellesa qui passa i somriu“ (v7) Boira que el cim vas fregant volandera(v1) Que en sa escomesa ja duu l'enyorança, (v 11).Paral·lelisme: els tres primers versos. Antítesi: consirosa i plaent (v18), exquisida recança (v 9), boira del cim o fontana d’argent (v 20) Personificació: n’hi ha d’elements naturals: boira, signe de neu; i també de noms abstractes: Bellesa(v8), vida(v13), misteri(V7). Epítet: rous matinals(v5). Exclamació: tot el poema té un to exclamatiu. Hipèrbole: Tota ma vida tremola agraïda quan un moment l'he sentida vibrar. Mes ella passa, i què en resta a la vida  sinó el neguit de sentir-la passar? Hipèrbole: Tota ma vida tremola agraïda quan un moment l'he sentida vibrar. Mes ella passa, i què en resta a la vida sinó el neguit de sentir-la passar?