L'estàndard català El catala va posseir un estàndar mmolt accesptat a l'edat mitjana i el renaixement,des de Ramon Llull i la cancelleria reial fins a l'inici del segle XVI. Posteriorment,es va anar diluint i va deixar d'existir.fins al sefle XX que es va restablir de nou.El problema del catala estandard no es el de la uniformitat, sino el de la sexa existencia reial,el de l'ús en tots ela àmbits de la societat, ús que li ha estat negant durant llargs períodes. Naixement de la prosa literària durant l'època mediaval no hi havia normes que la llatina.Els qui sabien llegir i escriure,ho feien en llatí i adaptaven l'alfabet a la fonètica. Prosa didàctica,religiosa i moralitzant els temes predominants son Déu i el Rei.La convenció de cristanisme,musulmanisme i jueus, en la ideologia cristiana.La lluita contra l'heretgia,al rei i el desvetllament de la consequencia nacional son les causes que motiven aquesta literatura.Hi ha mes literatura religiosa k profana. Generes i recursos La prosa mediaval ré la finalitat de moralitzar,a partir dels valors cristians,una poblacio analfabeta. Per assolir quest oblectiu, els moralistes feien servir diferents gèneres didàctics per fer més fácil i agradable l'aprenentatge.Hi destacam:-la faula-l'exemple-el sermó-el poema. Arnau de vilanova (València,1240-Gènova,1311) Va destacar pels seus discursos contra la riquesa dels esclesiàtics(la lliço de Narbona) i per les opinions polítiques que consideraven els reis d'Aragó els grans capdavanters d'una profunda reforma religiosa(la confessió de Barcelons)
Francesc Eiximenis(Girona,1327-Perpinyà,1409) L'obra mes destacada és (Lo cristià) , enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.Fou una hobra inacabada en tretze llibres de la qual només es conservam cuatre. Altrerna llarguesexplicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lecturaa.altres obres de forta influència foren (els llibres dels àngels i El llibre de les dones). Sant vicent Ferrer (valència,1350-Bretanya,1419) Predicador.Conservam bona part dels seus sermons gràcies als reportadors o taquígrafs que l'acompanyen. Els seus sermons arribaven fàcilment al gran públic gràcies al seu estil,caracteritzat per:-Un llenguatge col.loquial i popular-Escenificació i gesticulació,ja que predicava en llocs on es parlaven idiomes diferents-Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per fer-los més entenedors-Ús de recursos retòrics repetitius per facilitar la memorització dels seus sermons-Utilització d'exemples,comparacions i onomatopeies. Literatura satírica Aquest tipus de literatura,propugna un moralisme diferent,on la ironia i l'humor.N'afegeix les millors mostres durant el segle XIV,quan la burgesia crea en les nobles i religioses,en objecte de burla,convé destacar Anselm Turmeda (Mallorca,1350-Tunis,1440)Va fugir a Tunis i es va convertir amb islam.El llibre de bons amonestaments,consells.La disputa de l'ase.Utilitza molta ironia que le distingueix. Cobles de la divisió del regne de mallorques,utilitza ironia i sarcasme ,esdevenen tristesa i desengany.