portal de ripoll- ped mana const guifre, ,alt relleu, aut tallerd d erossello(influit per it),  al sxix destruida i restaurada per elie rogent.recorda a un arc del T per forma rect amb porta al bell mig,coberta amb arquiv amb mot veget i geo i simbol zodiac,amb els figuratius i la manda de timpa. els temes distibuits en frisos superposats i hihan represent escenes de la biblia de ripoll. el pantocrator envoltat 4 angels, al fris superir i les fig del tetramorf en els dos primers regist i als later els 24 ancials apocal i 22 buenaventur. figures-1el salvador 2angels 8cicle moises 9cicle david 10 batalla de gariam sig- sentits ascendent de la simbologia,al socol linfern i al 6e reg els esers vius al 5clases socials 4i3 histor AT i a dalt crist en majestat. FUN-ha de ser considerad com un arc de trimp erigiat a la gloria del crist, es didactica,recoda al creient la presencia de deu st vicent cardona, desconeg,card,rom cat,pedr-contru durant etap del 1r romanic,esflesia amb planta basilical,nau central 2 later,transept,3 absis i una crip, se suporta amb murs i pilars, edifici voltat,el creuer te una cupula que es veu com un cimbori octag exter-imatge de vol ordenats amb organitzac geo,destaca linia recte (exep fin i absis) int-distrubuit clarament,central el doble que les lat,finestrals lluminositat,cripta. es molt represent rom cat,pedr petit,nu de decoracio escult per equilib sig i fun-no pensat a esc human,sintegra en lentorn 1000aband,instauren regla de canonica aquisgra i sacaba 1040,era ed cult i convert en caserna al 1794

sta maria davia-(pin),descon,xiii,romanic,tecnica tremp douamb clradures i estocats,local museu naci dart cat. a cat tamb podem trobar pint sobre taule(Serveixen per ornar lalt) composi-divid 5ben diferenciat,presidit la central(verge soste infant)fig molt humanitzad,al voltant de central compartiments amb escen(mare d deu i jesus presentat poble),anuncia i visita,neixament,epifani, disposades simentricament no perspect. elem plast-tecniqe complemnt(estucat),aplicacio vernis trans tenyit groc,fons monocrm BiV als later contrastaven amb la intesit metal,sensacio de equil i mov. estil-fin allarg,dominades per frontalit,vestidures riqes,tipiqes orient,observem trets caraq de pint rom. sig i fun- verge i infant presideixen front,mida superior resta(establir jerarquies),later divid en 2(escenes mdd i j) tracta de traduir en imtges la vid de M seguint la tradicio plast(encareg i pag esgles) funcio decor i captar atencion fidels

tapis creacio- girona,1/2 dels12, tema-crist en actitud de beneis,escenes del genesis. anal-episodis de la creacio dels mon,influ(guerg rom caroling),lartista coneis el mon clasis i respecta les conviccions dictades per lesgles,llana molt fina,colors vius(verm blau verd),uniformitat en el fons(red), tot gira al voltant del pantocrtor(8escenes) 1r registe(creacio firmament,crec adam,crecio anim) 2nregis(faixes laterals i sup,mesos de lany i estacions) 3rregis(part infer invencio de la st creu= entre el 1i2 elements murals(4vents).composicio oberta amb fig planes,notrobem(perspect,vol,paistg,elem arq), predomina el simbol sobre real,reproducions de vivencies reli no reals. en el centre del pantocratos diu i deu va dir que faci la llum..,sinspira en miniat biblic,antecedents orientals, el vermell potser es per un cortesa,funcio-tapar armari de la sacrist.

absis de st clim(roman,biblit,taull,actua a menal. caraq-se subordina a larq,interiors recobrien pint murals(1laca arrebosat2dibuix preparat12 arrebosat),program icono triat per qui paga i encarreg,epifania(subst crst per verge),murs laterals temes A N test,criptes temes vides sants,mur oc judici final elemplast-cantons remarcats per dibuix gruix,predomina linea corba a labsis,colors intes,composicio(1pantocrat2apostol3angels) cilindre la verge i sants,no es va fer el 3cilind, al costat imatg cent a la part sup un serafi i querubi,a infer medallons amb simbols dels 4evangel,a les parets cilind figures dret(St tomas bartolomeu i verge st joan i un no indentif) corrent italicobizant- es veu en el hieratisme,reminiscencies arabiques,presencia de miniat mossar,punts de contac amb els timpans de mossaic. singfun-al interior de la atmella mistica,la ma dret beneix i esq llibre de les escrip,mirada fixa,pintura antinatur,tema religios(teofania) influ- sta cruz de maderuelo(segov) st baudelio de berlonga(soria)

CH-got,a europ occid al s12 origen N-france, s1112 importancia ciutats i burges 13epoca deles catedrals promogudes pels bibes i monarq 14crisis per males collites, aparicio univ,secularitzacio de la cultura,societat mes refinada i amable. els ordres(francis,dominics,benedic. clasif(gotic inicial,ple,tarda),la catedral edifici +emblemat, got a CAT-s13 configuracio de la corona darago fomrada per cat,arago,val i mallorca,mort pere2 la forsa dels reis catalanoarago finalitz,1229conqesta palama 1238valencia ARQ(auteritat,recerca interior dun espai unic,buidat dels murs,us volta creuria quatipartida coberta de fusta a doble vessant,esglesis duna sola nau,tendencia a la igualtat dalsada a les 3naus ESQ imatges devocionals,flaquejat amb la verge i stjoan,mat fust ped i marb,llocs per les esq portades catedrals i brasos del transep,timpa apuntat,torres,gargoles,galeries altes,les portalades(prog iconograf-judici final), en el mainell aposto crist beneint berja amb nen i 24 ancians apoc)ROM art inter s10-12,epoca epidemias,augmen demo al camp,nova clase sos burges,peligrinatges a roma,jerusalem noves vies de comunc(santiago de comp),neixen croades,la soceitat occ entra en contacte amb el mon bizanti, 12 heretgies,renoven estudis clasis i consoliden les lleng romaniq,sistema feudal,al 100pordels mileni provoca profund esperit reli. ESQ-temes(crucifixos,verges,devallaments)imatges devocio,manca de comunic entre verge i fill,personatges devallament(cris verge st joan st josep nicodem 2 lladres ARQ esglesies,absis cap est,fasana oest,transepte al nord,absis cirular i darrera deambuatori,coberta(volta de cano amb arc de mig punt)

STa maria del MAR- aut berenguer de montagut i ramon despuig,13291383,tipolog reli,mater ped i vidre, no gotic frances ni castell, mediterrani.utilitza els mateixos elem estruc(creueria i orgirals) nova convepcio despai i llum,la planta no te creus, si deambulat, nau central(4 trams quad separats de las laterals per pilars de planta octogonal. elements de suport-pilars , a la girola +junts (reparteixen millor el pes de la coberta), amplada i separacio entre pilars(13m), no te arcbotants,subtituits per contraf. espai ext domina linea horitzont, no te agulles,la construc dura 54 van necesitat ajuda de mercaders i armadors(donen diners), hiha la llegenda sta eulalia enterrada aqui,1378 incendi i reconstrueix guillem metge,1472 terratremol funcio-esglesia parroquial desdicada a la verge del mar,te funcio religiosa(conjuga racionalitat geo i espiritual. model i influ-recull la tradicio del s13 del cistes dausteritat decorativa i racionalitat